CONFERÈNCIA DE ROLAND YUNO RECH

La nostra civilització occidental, amb una manera de pensar estesa pel món sencer, és una civilització tecnològica, orientada vers el domini de l’explotació de la natura. La crisi actual de la relació de l’home amb el seu entorn, no és un simple accident en el transcurs d’un camí de progrés infinit. És la manifestació d’una actitud desequilibrada de l’home en la seva relació amb la natura, l’origen de la qual es remunta als començaments de la nostra cultura. El mite de Prometeu simbolitza l’actitud de l’home occidental, aferrat a desenvolupar un esperit intel•lectual, com a mitjà per a satisfer els seus desigs materials. Tanmateix, cap objecte pot satisfer del tot el desig fonamental de l’home: la recerca de la unitat amb la natura. Com més s’oblida aquesta aspiració espiritual, més incessantment es multipliquen els desigs. I això és, al seu torn, el motor de l’economia dels països occidentals, que comporta una degradació constant de l’entorn natural, i un malbaratament dels recursos no renovables del planeta, sense comptar amb la multitud de contaminacions. El desenvolupament dels desigs artificials es deu a l’encadenament a l’ego limitat, que només fa que engendrar insatisfacció, por i agressivitat. La competitivitat individual es tradueix a nivell internacional per la competitivitat entre nacions, tant en l’àmbit econòmic com militar. El resultat d’aquesta competitivitat és l’empobriment dels més pobres, tant a l’interior dels països anomenats desenvolupats, com en el tercer món.

La revolució espiritual

Els problemes del medi ambient, doncs, només poden ser resolts amb una veritable revolució espiritual. El Zen hi pot contribuir, ja que és una via d’harmonització de l’ésser humà amb l’ordre còsmic, a través de la pràctica quotidiana de la meditació asseguda. Mantenir-se assegut de cara a la paret significa deixar de perseguir els objectes exteriors i aprendre a conèixer-se un mateix íntimament.

Amb el cervell esquerre, l’home ha desenvolupat un pensament abstracte, que li ha permès adquirir un cert domini sobre la natura, però que ha tallat la seva relació íntima amb l’entorn. El pensament basat en el llenguatge verbal és dualista per essència, i crea la separació de l’home amb el món. Aquesta separació engendra solitud i frustracions, que l’home intenta compensar augmentant encara més el seu control sobre la naturalesa, a partir de la tecnologia. Practicar zazen permet retrobar una relació immediata, íntima amb la natura, una visió poètica del món, una participació en la vida que és l’única que pot corregir en profunditat el desig de poder de l’home, avui esdevingut exclusivament “homo economicus”.

La no-tecnologia

L’actitud dualista de la nostra civilització ho transforma tot en tècnica, i l’actitud tecnològica és la causant de la crisi entre un mateix i l’entorn. Aquesta actitud consisteix a fer sempre una cosa en previsió d’un benefici posterior. Les coses més senzilles i les més naturals, com estimar, expressar-se, fins i tot meditar, es converteixen així en tècniques, en mitjans per obtenir alguna altra cosa. Fer zazen és abandonar aquesta actitud, fer mitja volta. No practiquem zazen per obtenir el satori. Però practicat sense intenció, ni esperit de profit, el mateix zazen és satori. Quan comprenem això, cada cosa de la nostra vida es converteix en pràctica del despertar.

Quan un monjo va preguntar al Mestre Joshu: “Quina és l’essència del budisme?”, Jossu simplement li va contestar: “Has esmorzat?” “Sí, Mestre”, va respondre el deixeble. “Aleshores, vés a rentar el teu bol.” Les accions simples de la nostra vida quotidiana, fetes amb una atenció total, aquí i ara, són la pràctica de la Via de Buda. Aquesta atenció total implica respectar i protegir totes les coses, com si fossin el nostre bé més preuat. Això ha portat els monjos a crear formes d’art, com l’art floral, l’objectiu del qual era prolongar la vida de les flors ofertes a Buda, o fetes malbé per la tempesta. L’art dels jardins també és l’expressió d’aquest sentiment d’unitat amb la natura i amb tot l’univers.

Però l’arrel d’aquestes pràctiques és fer realitat la nostra naturalesa més profunda durant zazen, i que s’actualitza quan ja no volem agafar, ni rebutjar res. En aquest moment, la nostra unitat amb la gran naturalesa, amb Déu o Buda, amb la dimensió més alta de l’existència humana, es fa realitat naturalment, igual que una flor es converteix en flor quan els seus pètals s’obren.

L’ecologia d’un mateix

Per bé que es parla d’ecologia, hi ha un gran decalatge entre el que coneixem dels perills que les tecnologies modernes causen a l’entorn natural, i el que realment es fa per posar-hi remei, com si hom cregués impossible aturar la contaminació i la degradació del medi.

La conquesta de la natura s'ha fet a partir del desenvolupament de la ment dualista i abstracta; de la ment matemàtica, que fa que predomini l’enfocament sobre la quantitat, més que sobre la qualitat, el tenir sobre el ser. La tècnica redueix l’essència al fenomen, l’ésser a l’essent. No és sorprenent que Déu hagi mort amb aquesta mena de visió del món. El pitjor és que l’home ha perdut també les seves arrels veritables, la seva veritable naturalesa divina, o naturalesa de Buda.

L’eficàcia en el domini sobre la natura, comporta la reducció de la intuïció i de la creativitat. Després d’haver ajustat la natura a les tecnologies, l’home s’ha convertit en una peça que s’ha d’ajustar al model tecnocràtic que ell mateix ha creat. L’ecologia ens recorda els principis fonamentals de les lleis de l’equilibri natural, de la interacció entre els éssers vivents i el medi; però sense un canvi radical de mentalitat, les idees ecològiques seran poc influents.

Practicar zazen és canviar la nostra actitud, aquí i ara, començant pel nostre entorn immediat. La contaminació és dins la ment, abans de manifestar-se en l’atmosfera, l’aigua i la terra. Practicar zazen és abandonar l’ego i comprendre la nostra interdependència i la nostra solidaritat amb tot l’univers.

Energia i impermanència

La relació amb el medi ambient se situa també a nivell de l’energia. Estem constituïts dels mateixos elements i de la mateixa energia que tot l’univers. Utilitzar massa energia crea un desequilibri, no només a l’entorn, sinó també en un mateix. Menjar massa, o tenir una alimentació massa rica, arruïna la salut. Durant les sesshins, mengem una alimentació més lleugera i més natural. Sense dogmatismes, el zazen reeduca el nostre instint alimentari. Un excés de confort afebleix la resistència. La vida en el zen consisteix a tornar a un mode d’existència simple, que no busca ni massa comoditat, ni massa luxe. L’ideal del monjo zen consisteix a viure amb el seu bol i el seu kesa. Un excés d'informació torna abstracta la nostra relació amb el món. El zen és retrobar l’experiència directa de la vida.

Els monjos zen sovint han situat el seu dojo enmig de la natura, a la muntanya, prop del riu. Això no és un aferrament romàntic a la natura. Com zazen, els fenòmens naturals expressen l’ensenyament de Buda, més enllà del llenguatge i de les fabricacions mentals. Alguns monjos han despertat escoltant com queia una pedra, veient la flor d’un presseguer, o fins i tot escoltant el soroll del torrent dins la vall. Aquests fenòmens naturals han estat l’ocasió de comprendre llur unitat amb tot l’univers.

Finalment, el nostre entorn és un món que es mou, impermanent. La impermanència dels fenòmens fereix el nostre ego, que sempre busca una felicitat estable. La majoria de les religions també han buscat la felicitat en el més enllà; en algunes escoles del budisme, es busca el nirvana més enllà del món dels fenòmens. Però el zazen se situa més enllà del dualisme entre l’entorn dels fenòmens (samsara) i el nirvana. Ja que aquest dualisme encara és un aferrament del nostre ego. Quan abandonem aquest ego, ja no hi ha necessitat de fugir del samsara, o de buscar el nirvana. El bodhisattva del budisme Mahayana viu i practica en el món dels fenòmens, per ajudar tots els éssers a resoldre llur sofriment i a fer realitat el despertar.

Aquest és l’ideal de vida que la pràctica de zazen ens proposa a cadascú de nosaltres.

 

Zen i medi ambient de Roland Yuno Rech està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons