Satipatthana Sutra. Els quatre fonaments de l’atenció

Discurs fundacional del budisme sobre la pràctica meditativa (c. 500 a. C.)

 

Així ho he sentit. En certa ocasió, el Benaventurat estava vivint amb els Kuru, en una de les ciutats anomenada Kammäsadhamma. Allà el Benaventurat es va dirigir així als monjos:

-Monjos.

-Sí, venerable senyor - li van contestar. 

El Benaventurat els va dir així:

-Monjos, aquest és l'únic camí per a la purificació dels éssers, per a la superació de la pena i de les lamentacions, per a l'eliminació del sofriment i de l'aflicció, per assolir el recte camí, per a realitzar el nirvana; a saber: els quatre fonaments de l'atenció. 

Quins són aquests quatre fonaments? Aquí, monjos, un monjo viu contemplant el cos en el cos, fervorós, lúcid i atent, i rebutja la cobdícia i l'aflicció del mundà. Viu contemplant les sensacions en les sensacions [...] contemplant la ment en la ment [...] contemplant els objectes mentals en els objectes mentals, fervorós, lúcid i atent, i rebutja la cobdícia i l'aflicció del mundà.

I, monjos, com viu un monjo contemplant el cos en el cos? Heus aquí, monjos, que un monjo que ha anat al bosc o al peu d'un arbre, o un lloc solitari, s'asseu, creua les cames amb l’esquena dreta i fixa l'atenció al voltant de la boca: inspira atent i atent expira: En inspirar profundament, sap: "inspiro profundament". En expirar profundament, sap: "expiro profundament". En inspirar lleugerament, sap: "inspiro lleugerament". En expirar lleugerament, sap: "expiro lleugerament". S'exercita així: "conscient de tot el cos, inspiraré ". S'exercita així: "conscient de tot el cos, expiraré". S'exercita així: "calmant l'activitat corporal, inspiraré". S'exercita així: "calmant l'activitat corporal, expiraré".

Monjos, de la mateixa manera que un torner expert, o un aprenent, en esculpir una voluta gran, sap: "esculpeixo una voluta gran", o en esculpir una voluta petita sap: "esculpeixo una voluta petita", així el monjo en inspirar profundament, sap: "inspiro profundament". En expirar profundament, sap: "expiro profundament". En inspirar lleugerament, sap: "inspiro lleugerament". En expirar lleugerament, sap: "expiro lleugerament". S'exercita així: "conscient de tot el cos, inspiraré ". S'exercita així: "conscient de tot el cos, expiraré ".  S'exercita així: "calmant l'activitat corporal, inspiraré".  S'exercita així: "calmant l'activitat corporal, expiraré". Així viu contemplant el cos en el cos per dins, o viu contemplant el cos en el cos per fora, o viu contemplant el cos en el cos per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en el cos els factors del seu origen, o viu contemplant en el cos els factors de la seva dissolució, o viu contemplant els factors d'origen i els de dissolució a la vegada. Té consciència que "hi ha un cos", en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura. Viu sense estar condicionat, i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant el cos en el cos.

Així mateix, monjos, quan un monjo camina sap: "estic caminant", quan està dret sap: "estic dret", quan està assegut sap: "estic assegut", quan està estirat sap: "estic estirat", i així successivament, segons sigui la postura que el seu cos adopti. Així viu contemplant el cos en el cos per dins [...] o per fora [...] o per dins i per fora al mateix temps [...] Viu sense estar condicionat, i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant el cos en el cos. Així mateix, monjos, un monjo actua amb plena lucidesa en tot el que fa, ja sigui anant o venint, mirant endavant o mirant al seu voltant, encongit o estirat, portant la túnica, el bol i el mantell, menjant, bevent, mastegant, assaborint, defecant o orinant, caminant, de peu, assegut, adormit, despert, parlant o en silenci, actua amb plena lucidesa.

Així viu contemplant el cos en el cos per dins [...] o per fora [...] o per dins i per fora al mateix temps [...] Viu sense estar condicionat i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant el cos en el cos. Així mateix, monjos, un monjo examina el seu propi cos, de la planta dels peus cap amunt i de la coroneta cap a baix, embolicat en la pell i ple d'impureses, i pensa així: "en aquest cos hi ha pèl al cap, borrissol en el cos, ungles, dents, pell, carn, tendons, ossos, moll, ronyons, cor, fetge, pleura, melsa, pulmons, intestins, mesenteri, estómac, excrements, bilis, flegmes, pus, sang, suor, greix sòlid, llàgrimes, greixos líquides, saliva, mocs, fluid sinovial, orina". És com tenir un sac de provisions, d'aquells amb dues obertures, ple de diverses classes de gra, com arròs de muntanya, arròs corrent, mongetes, pèsols, sèsam i arròs perlat, i un home que té bons ulls l'obre, l’examina i diu: "això és arròs de muntanya, és a dir arròs corrent, això són mongetes, això són pèsols, això sèsam, això arròs perlat". De la mateixa manera, el monjo examina el seu propi cos, de les plantes dels peus cap amunt i de la coroneta cap avall, embolicat en la pell i ple d'impureses, i pensa així: "en aquest cos hi ha pèl al cap [...]"

Així viu contemplant el cos en el cos [com abans]. Així és com un monjo viu contemplant el cos en el cos. Així mateix, monjos, vet aquí que un monjo examina el seu propi cos, en qualsevol lloc o posició que es trobi, i considera els seus elements primordials: "en aquest cos hi ha l'element terra, l'element aigua, l'element foc i l'element aire". Com un carnisser expert o un aprenent que, després de sacrificar una vaca i dividir-la en trossos, es posa a vendre en una cruïlla, de la mateixa manera, el monjo examina el seu propi cos, en qualsevol lloc o posició que es trobi, i considera els seus elements primaris: "en aquest cos hi ha l'element terra, l’element aigua, l'element foc i l'element aire".

Així viu contemplant el cos en el cos [com abans]. Així és com un monjo viu contemplant el cos en el cos. Així mateix, monjos, quan un monjo veu un cos que porta un dia mort, o dos dies mort, o tres dies mort, inflat, blau i putrefacte, tirat al fossar, aplica [aquesta percepció] al seu propi cos d'aquesta manera: "en veritat que també el meu cos té la mateixa naturalesa, acabarà de la mateixa manera i no escaparà a aquesta fi".  Així viu contemplant el cos en el cos [com abans]. Així mateix, monjos, quan un monjo veu un cos tirat al fossar, que està essent devorat pels corbs, els esparvers, els voltors, els gossos, els lleopards, els tigres, els xacals, o per diverses classes de cucs, aplica aquesta percepció al seu propi cos d'aquesta manera: "en veritat que també el meu cos té la mateixa naturalesa, acabarà de la mateixa manera i no escaparà a aquesta fi".

Així mateix, monjos, quan un monjo veu un cos tirat al fossar, reduït a un esquelet unit només pels tendons i amb restes de carn sanguinolenta [...] Reduït a un esquelet unit només pels tendons, sense carn però encara empastifat de sang [...] Reduït a un esquelet unit només pels tendons, sense carn i sense sang  [...] Reduït a ossos solts escampats en totes les direccions: aquí els ossos de la mà, allà els dels peus, la tíbia per aquí, el fèmur per allà, aquí la pelvis, allà les vèrtebres, el crani més enllà [...] o bé reduït a ossos blanquejats com una petxina [...] Reduït a un munt informe d'ossos que porten aquí més d'un any [...] o reduït a uns ossos podrits, convertits en pols [...] En cada cas s'aplica aquesta percepció al seu propi cos d'aquesta manera: "en veritat que també el meu cos té la mateixa naturalesa, acabarà de la mateixa manera i no escaparà a aquesta fi".

Així viu contemplant el cos en el cos, per dins o per fora, o per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en el cos els factors del seu origen, o viu contemplant en el cos els factors de la seva dissolució, o viu contemplant els factors d'origen i de dissolució a la vegada. Té consciència que hi ha un cos, en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura. Viu sense estar condicionat i sense afecció a res en el món. Així és com un monjo viu contemplant el cos en el cos.

I, monjos, com viu un monjo contemplant les sensacions en les sensacions? Heus aquí, monjos, que en experimentar una sensació agradable, el monjo sap: "experimento una sensació agradable", quan experimenta una sensació desagradable, sap: "experimento una sensació desagradable", quan experimenta una sensació que no és ni agradable ni desagradable, sap: "experimento una sensació neutra". Quan experimenta una sensació mundana agradable, sap: "experimento una sensació mundana agradable"; quan experimenta una sensació no mundana agradable, sap: "experimento una sensació no mundana agradable". Quan experimenta una sensació mundana desagradable, sap: "experimento una sensació mundana desagradable". Quan experimenta una sensació no mundana desagradable, sap: "experimento una sensació no mundana desagradable". Quan experimenta una sensació mundana, que no és ni agradable ni desagradable, sap: "experimento una sensació mundana neutra". Quan experimenta una sensació no mundana, que no és ni agradable ni desagradable, sap: "experimento una sensació no mundana neutra".

Així viu contemplant les sensacions en les sensacions per dins, o per fora, o per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en les sensacions els factors del seu origen, o viu contemplant en les sensacions els factors de la seva dissolució, o viu contemplant els factors d'origen i de dissolució a la vegada. Té consciència que hi ha una sensació, en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura. Viu sense estar condicionat i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant les sensacions en les sensacions.

I, monjos, com viu un monjo contemplant la ment en la ment? Heus aquí que un monjo, quan hi ha passió en la ment sap que hi ha passió, i quan no hi ha passió en la ment sap que no n'hi ha; quan hi ha odi en la ment, sap que hi ha odi, i quan no hi ha odi en la ment, sap que no n'hi ha; quan la ment està ofuscada, sap que està ofuscada, i quan la ment no està ofuscada sap que no ho està; quan la ment està apàtica sap que està apàtica; quan està distreta sap que està distreta; quan la ment està desenvolupada, sap que està desenvolupada; quan la ment no està desenvolupada, sap que no ho està; quan la ment està en estat superable, sap que és superable; quan està en estat no superable, sap que no és superable; quan la ment està concentrada sap que està concentrada, i quan la ment no està concentrada sap que no ho està; quan la ment està alliberada sap que està alliberada, quan la ment no està alliberada, sap que no ho està.

Així viu contemplant la ment en la ment, per dins o per fora, o per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en la ment els factors del seu origen, o viu contemplant en la ment els factors de la seva dissolució, o viu contemplant els factors del seu origen i de dissolució a la vegada. Té consciència que "hi ha una ment", en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura. Viu sense estar condicionat i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant la ment en la ment.

I, monjos, com viu un monjo contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment? Heus aquí que un monjo viu contemplant els objectes de la ment constituïts pels cinc obstacles. Heus aquí, monjos, que quan el desig dels sentits és present en ell, el monjo sap: "hi ha desig dels sentits en mi". Sap com sorgeix el desig dels sentits, que no existia prèviament; sap com renunciar al desig dels sentits que ha sorgit, i sap com fer que no torni a sorgir en el futur el desig dels sentits, al qual ha renunciat. Quan la malvolença i l’odi són presents en ell, el monjo sap: "hi ha malvolença i odi en mi", i quan la malvolença i l’odi estan absents, sap: "no hi ha malvolença ni odi en mi". Sap com sorgeix la malvolença i l’odi, que no existien prèviament; sap com renunciar a la malvolença que ha sorgit, i sap com fer que no torni a sorgir en el futur la malvolença, a la qual ha renunciat.

Quan la mandra i l'apatia són presents en ell, el monjo sap: "hi ha mandra i apatia en mi", quan la mandra i l'apatia estan absents, sap: "no hi ha mandra ni apatia en mi". Sap com sorgeixen la mandra i l'apatia, que no existien prèviament; sap com renunciar a la mandra i l'apatia sorgides, i sap com fer que no tornin a sorgir en el futur la mandra i l'apatia, a les quals ha renunciat. Quan el desassossec i l’ansietat estan presents en ell sap: "hi ha desassossec i ansietat en mi", quan el desassossec i l'ansietat estan absents sap: "no hi ha desassossec, ni ansietat en mi". Sap com sorgeixen el desassossec i l'ansietat, que no existien prèviament; sap com renunciar al desassossec i a l’ansietat sorgits, i sap com fer que no tornin a sorgir en el futur el desassossec i l'ansietat, als quals ha renunciat.

Quan el dubte és present en ell, el monjo sap: "hi ha dubte en mi", quan el dubte està absent sap: "no hi ha dubte en mi". Sap com sorgeix el dubte, que no existia prèviament; sap com renunciar al dubte sorgit, i sap com fer que no torni a sorgir en el futur el dubte, al qual ha renunciat. Així viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, per dins, o per fora, o per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en els objectes de la ment els factors del seu origen, o viu contemplant en els objectes de la ment els factors de la seva dissolució, o viu contemplant els factors d'origen i de dissolució a la vegada. Té consciència que hi ha objectes mentals, en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura. Viu sense estar condicionat i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts pels cinc obstacles. 

Així mateix, monjos, un monjo viu contemplant els objectes de la ment constituïts pels cinc agregats de l'afecció. I, monjos, com viu un monjo contemplant els objectes de la ment constituïts pels cinc agregats de l'afecció? Heus aquí, monjos, que un monjo sap: "així és la forma material, així sorgeix la forma material, així desapareix la forma material; així és la sensació, així sorgeix la sensació, així desapareix la sensació; així és la percepció, així sorgeix la percepció, així desapareix la percepció; així són les idees, així sorgeixen les idees, així desapareixen les idees;  així és la consciència, així sorgeix la consciència, així desapareix la consciència".

Així viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, per dins o per fora, o per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en els objectes de la ment els factors del seu origen, o viu contemplant en els objectes de la ment els factors de la seva dissolució o viu contemplant els factors d'origen i de dissolució a la vegada. Té consciència que hi ha objectes mentals, en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura.  Viu sense estar condicionat i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts pels cinc agregats de l'afecció.

Així mateix, monjos, un monjo viu contemplant els objectes mentals constituïts per les sis esferes internes i les sis esferes externes dels sentits. I, monjos, com viu un monjo contemplant els objectes de la ment constituïts per les sis esferes internes i les sis esferes externes dels sentits? Heus aquí, monjos, que un monjo coneix l'ull, coneix les formes visibles i coneix la trava que sorgeix com a conseqüència de tots dos [l'ull i les formes]; sap com sorgeix la trava que no existia prèviament, sap com renunciar a la trava que ha sorgit, i sap com fer que no torni a sorgir en el futur la trava a la qual ha renunciat. Coneix l’oïda i els sons [...] el nas i les olors [...] la llengua i els sabors [...] el cos i els objectes tàctils [...] la ment i els objectes de la ment, i coneix les traves que sorgeixen com a conseqüència d'aquests. Sap com sorgeixen les traves que no existien prèviament, sap com renunciar a les traves que han sorgit i sap com fer que no tornin a sorgir en el futur les traves a les quals ha renunciat. Així viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment per dins, o per fora, o per dins i per fora la vegada [com abans].  Així és com un monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts per les sis esferes internes i les sis esferes externes dels sentits. 

Així mateix, monjos, un monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts pels set factors de la il·luminació. I, monjos, com viu un monjo contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts pels set factors de la il·luminació? Heus aquí, monjos, que quan l'atenció, que és factor d'il·luminació, és present en ell, el monjo sap: "hi ha en mi l'atenció, que és factor d'il·luminació", quan l'atenció, que és factor d'il·luminació està absent, sap: "no hi ha en mi l'atenció, que és factor d'il·luminació". Sap com sorgeix l'atenció, que és factor d'il·luminació, que no existia prèviament, i, un cop sorgida, sap com cultivar-la, fins a aconseguir la seva perfecció.

Igualment, quan la indagació de la realitat, energia, goig, assossec, concentració i equanimitat, que són factors d'il·luminació, són presents en ell, el monjo sap: "hi ha en mi la indagació de la realitat, energia, goig, assossec, concentració i equanimitat, que són factors d'il·luminació ", i quan estan absents, sap: "no hi ha en mi la indagació de la realitat, energia, goig, assossec, concentració i equanimitat, que són factors d'il·luminació". Sap com sorgeix cada factor d'il·luminació, que no existia prèviament i, un cop sorgit, sap com cultivar-lo, fins a aconseguir la seva perfecció. Així viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment per dins, o per fora, o per dins i per fora la vegada [com abans]. Així és, monjos, com el monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts pels set factors d'il·luminació. 

Així mateix, monjos, un monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts per les Quatre Nobles Veritats. I, monjos, com viu un monjo contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts per les Quatre Nobles Veritats? 

Heus aquí, monjos, que un monjo comprèn la realitat de "això és el sofriment"; comprèn la realitat de "això és l'origen del sofriment"; comprèn la realitat de "això és la cessació del sofriment "; comprèn la realitat de "aquest és el camí que condueix ala cessació del sofriment". Així viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment per dins, o per fora, o per dins i per fora a la vegada. Viu contemplant en els objectes de la ment els factors del seu origen, o viu contemplant en els objectes de la ment els factors de la seva dissolució, o viu contemplant els factors d'origen i de dissolució a la vegada. Té consciència que hi ha objectes mentals, en el grau necessari per al coneixement i l'atenció pura.

Viu sense estar condicionat i sense afecció a res del món. Així és com un monjo viu contemplant els objectes de la ment en els objectes de la ment, constituïts per les Quatre Nobles Veritats. En veritat, monjos, que aquell que cultivi aquests quatre fonaments de l'atenció d'aquesta manera, durant set anys, pot recollir un d'aquests dos fruits: la saviesa alliberadora en aquest mateix món o, si encara li queda alguna resta d'afecció, l'estat sense retorn. "Monjos, ni tan sols set anys. Si una persona cultiva aquests quatre fonaments de l'atenció d'aquesta manera durant sis anys [...] cinc anys, quatre anys [...] tres anys [...] dos anys [...] durant un any, podrà recollir un d'aquests dos fruits: la saviesa alliberadora en aquest mateix món, o, si encara li queda alguna resta d'afecció, l'estat sense retorn.

Monjos, ni tan sols un any. Si una persona cultiva aquests quatre fonaments de l'atenció d'aquesta manera durant set mesos [...] sis mesos [...] cinc mesos [...] quatre mesos [...] tres mesos[...] dos mesos [...] un mes [...] durant mig mes, pot recollir un d'aquests dos fruits: la saviesa alliberadora en aquest mateix món o, si encara li queda alguna resta d'afecció, l'estat sense retorn. Monjos, ni tan sols mig mes. Si una persona cultiva aquests quatre fonaments de l'atenció d'aquesta manera durant set dies, pot recollir un d'aquests dos fruits: la saviesa alliberadora en aquest mateix món o, encara li queda alguna resta d'afecció, l'estat sense retorn. Per això és dit: "monjos, aquest és l'únic camí per a la purificació dels éssers, per a la superació de la pena i de les lamentacions, per a l'eliminació del sofriment i de la aflicció, per assolir el recte camí, per experimentar el nirvana, a saber: els quatre fonaments de l'atenció". 

Així va parlar el Benaventurat, i els monjos en van gaudir i es van complaure amb les seves paraules.