Petit sermó sobre la Vacuïtat
MajjhimaNikaya/121 Cula sunnataSutta

1. Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī, al parc de l’est, al palau de la mare de Migāra.

2. Al vespre, el venerable Ānanda, després de fer la meditació, va anar allà on era el Benaventurat. Se li apropà, li oferí els seus respectes i s’assegué a un costat. Un cop assegut, el venerable Ānanda digué així al Benaventurat:

3. En una ocasió, el Benaventurat residia a la terra dels Sakyes, a una ciutat dels Sakyes anomenada Nagaraka. Essent allí, venerable senyor, vaig escoltar i aprendre de la boca del Benaventurat el següent: “Ānanda, ara habito sovint en la vacuïtat”. Venerable senyor, ¿ho vaig escoltar bé, ho vaig aprendre bé, vaig estar ben atent, ho vaig assimilar bé?

-En efecte, Ānanda, ho vas escoltar bé, ho vas aprendre bé, vas estar ben atent, ho vas assimilar bé. Com abans, Ānanda, també ara habito sovint en la vacuïtat.

4. Ānanda, així com aquest palau de la mare de Migāra és buit d’elefants, bestiar, cavalls i eugues, buit d’argent i or, buit de grups d’homes i dones, i només hi ha aquest no-buit (la comunitat de monjos), de la mateixa manera, Ānanda, el monjo no posa atenció a la percepció del poble, no posa atenció a la percepció de la gent, sinó que posa atenció a la percepció de l’entorn natural. La seva ment entra en aquesta percepció de l’entorn natural, i adquireix confiança, fermesa i resolució. El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions produïdes per la percepció del poble, no hi són presents. Siguin quines siguin les pertorbacions produïdes per la percepció de la gent, no hi són presents. Només hi ha aquesta mínima pertorbació de la unitat procedent de la percepció de l’entorn natural.

Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la percepció del poble. Aquest camp de percepció és buit de la percepció de la gent. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la percepció de l’entorn natural. D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no hi és, i quant a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

Percepció de la terra

5. Altre cop, Ānanda, el monjo deixa de posar atenció a la percepció de la gent, deixa també de posar atenció a la percepció de l’entorn natural, i posa atenció a la percepció de la terra. La seva ment entra en aquesta percepció de la terra i adquireix confiança, fermesa i resolució. Així com una pell de brau s’estira bé estenent-la entre cent estaques, de la mateixa manera el monjo deixa de posar atenció als detalls de la terra: muntanyes o valls, rius o barrancs, brossa o esbarzers, penyes o precipicis. Posa únicament atenció a la percepció de la terra. En percebre la terra, la ment es clarifica, s’equilibra i s’allibera.

El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions originades per la percepció de la gent, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les pertorbacions originades per la percepció de l’entorn natural, aquí no hi són. Hi ha només la pertorbació procedent de la percepció de la terra. Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la percepció de la gent. Aquest camp de percepció és buit de la percepció de l’entorn natural. Únicament hi ha aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la percepció de la terra.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i quant a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

Percepció de la infinitud de l’espai.

6. Altre cop, Ānanda, el monjo deixa de posar atenció a la percepció de l’entorn natural, deixa també de posar atenció a la percepció de la terra, i posa atenció a la percepció de la infinitud de l’espai. En percebre la infinitud de l’espai, la seva ment es clarifica, s’equilibra i s’allibera.

El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions procedents de la percepció de l’entorn natural, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions procedents de la percepció de la terra, aquí no hi són. Únicament hi ha la pertorbació procedent de la percepció de la infinitud de l’espai. Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la percepció de l’entorn natural. Aquest camp de percepció és buit de la percepció de la terra. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la percepció de la dimensió de la infinitud de l’espai.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i quant a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

Percepció de la consciència infinita

7. Altre cop, Ānanda, el monjo deixa de posar atenció a la percepció de la terra, deixa també de posar atenció a la percepció de la infinitud de l’espai, i posa atenció a la percepció de la consciència infinita. En percebre la consciència infinita la seva ment es clarifica, s’equilibra i s’alliberai.

El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions originades per la percepció de la terra, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions originades per la percepció de la infinitud de l’espai, aquí no hi són. Només hi ha una pertorbació procedent de la percepció de la  consciència infinita. Ell sap: aquesta esfera de percepció és buida de la percepció de la terra. Aquesta esfera de percepció és buida de la percepció de la infinitud de l’espai. Només hi ha aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la percepció de la consciència infinita. D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i quant a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

Percepció del no-res

8. Altre Cop, Ānanda, el monjo deixa de posar atenció a la percepció de la infinitud de l’espai, deixa també de posar atenció a la percepció de la consciència infinita, i posa atenció a la percepció del no-res. En percebre el no-res, la seva ment es clarifica, s’equilibra i s’allibera. El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions produïdes per la percepció de la infinitud de l’espai, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions produïdes per la percepció de la consciència infinita, aquí no hi són. Només hi ha la pertorbació procedent de la percepció del no-res. Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la percepció de la infinitud de l’espai. Aquest camp de percepció és buit de la percepció de consciència infinita. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la percepció del no-res.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i pel que fa a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

Ni percepció, ni no percepció

9. Altre cop, Ānanda, el monjo deixa d’enfocar l’atenció en la percepció de la consciència infinita, deixa també de posar atenció a la percepció del no-res, i posa atenció a l’esfera de ni percepció, ni no percepció. En entrar en aquesta esfera de ni percepció, ni no percepció, la seva ment es clarifica, s’equilibra i s’allibera.

El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions originades per la percepció de la consciència infinita, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions provinents de la percepció del no-res, aquí no hi són. Únicament existeix la pertorbació procedent de l’esfera de ni percepció, ni no percepció. Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la percepció de la consciència infinita. Aquesta camp de percepció és buit de la percepció del no-res. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de l’esfera de ni percepció, ni no percepció.

D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i quant a allò que queda allà, sap: això hi es. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

Concentració mental sense objecte

10. Altre cop, Ānanda, el monjo deixa d’enfocar l’atenció en la percepció del no-res, deixa també de posar atenció a l’esfera de ni percepció, ni no percepció, i enfoca l’atenció en la percepció de la concentració mental sense objecte. En entrar en aquesta  percepció de la concentració mental sense objecte, la seva ment es clarifica, s’equilibra i s’allibera.

El monjo sap: siguin quines siguin les pertorbacions originades per la percepció del no-res, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions produïdes per l’esfera de ni percepció, ni no percepció, aquí no hi són. Únicament existeix la pertorbació procedent de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència. Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la percepció del no-res. Aquest camp de percepció és buit de l’esfera de ni percepció, ni no percepció. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i quant a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

11. Altre cop, Ānanda, el monjo deixa d’enfocar l’atenció en la percepció del no-res, deixa també de posar atenció a l’esfera de ni percepció, ni no percepció, i enfoca l’atenció a la percepció de la concentració mental sense objecte. En entrar en aquesta  percepció de la concentració mental sense objecte, la seva ment es clarifica, s’equilibra i s’allibera.

El monjo sap: aquesta concentració mental sense objecte és condicionada y produïda voluntàriament. I tot allò que és condicionat i produït voluntàriament, és impermanent i transitori. I així ho entén. En comprendre-ho així, la ment s’allibera de la màcula del desig sensual, la ment s’allibera de la preocupació de l’esdevenir, la ment s’allibera de l’ofuscació de la ignorància. Quan s’allibera, sap que està alliberat, i sap: el naixement s’ha acabat, la vida de santedat s’ha realitzat, s’ha fet allò que s’havia de fer, ja no hi ha res més a fer en aquest món.

12. Ell sap: siguin quines siguin les pertorbacions originades per la màcula del desig sensual, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions originades per la preocupació per l’esdevenir, aquí no hi són. Siguin quines siguin les pertorbacions produïdes per l’ofuscació de la ignorància, aquí no hi són. Únicament existeix la pertorbació procedent de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

Ell sap: aquest camp de percepció és buit de la màcula dels desigs sensuals. Aquest camp de percepció és buit de la preocupació per l’esdevenir. Aquesta camp de percepció és buit de l’ofuscació de la ignorància. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.

D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i quant a allò que queda allà, sap: això hi és. I aquesta es, Ānanda, la genuïna, vertadera, i pura penetració de la vacuïtat.

13. Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el passat van entrar i habitar en la pura, suprema i insuperable vacuïtat, tots ells van entrar i habitar en la mateixa vacuïtat, pura, suprema i insuperable.

Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el futur entraran i habitaran en la pura, suprema i insuperable vacuïtat, tots ells entraran i habitaran en la mateixa vacuïtat, pura, suprema i insuperable.

Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el present entren i habiten en la pura, suprema i insuperable vacuïtat, tots ells entren i habiten en la mateixa vacuïtat, pura, suprema i insuperable.

Per tant, Ānanda, has de practicar així: “Entrarem i habitarem en la pura, suprema i insuperable vacuïtat”.

Així va parlar el Benaventurat, i el venerable Ānanda gaudí i es complagué amb les seves paraules.

Cula-Sunnata de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons