Kayagatasati. Consciència del cos
Discursos de Buda (c. 500 a. C.)
Així ho he sentit. En certa ocasió el Benaventurat residia a Sävatthï, a l’arbreda de Jeta, al parc d’Anäthapindika. Allà hi havia molts monjos que, havent tornat de recollir el menjar donat i de menjar-lo, estaven asseguts a la sala de reunions. Llavors va sorgir el següent tema de conversa: "És meravellós, és extraordinari, amics -com diu el Benaventurat que coneix i hi veu, que és sant i completament il·luminat-, l’atenció al cos, cultivada i practicada amb assiduïtat dóna molt de fruit i és molt beneficiosa". Però llavors la conversa es va interrompre, ja que el Benaventurat, conclòs el seu retir vespertí, va anar a la sala de reunions, va entrar i va seure al seient que li tenien preparat. Ja assegut, el Benaventurat va preguntar als monjos:
—Monjos, quin era el tema de conversa mentre estàveu asseguts, quin tema de conversa ha estat interromput?
—Heus aquí, venerable senyor, que, havent tornat de recollir el menjar donat i després de dinar, estàvem asseguts a la sala de reunions. Llavors ha sorgit el següent tema de conversa: "És meravellós, és extraordinari, amics -com diu el Benaventurat que coneix i hi veu, que és sant i completament il·luminat-, l’atenció al cos, cultivada i practicada amb assiduïtat dóna molt de fruit i és molt beneficiosa". Aquest era, venerable senyor, el tema de conversa, que ha estat interromput quan ha arribat el Benaventurat.
—I com, monjos, cal cultivar i practicar amb assiduïtat l’atenció al cos, perquè doni molt de fruit i sigui molt beneficiosa?
>> Heus aquí, monjos, que un monjo que ha anat al bosc o al peu d’un arbre, o a un lloc solitari, s’asseu, creua les cames, posa l’esquena dreta i fixa l’atenció al voltant de la boca: inspira atent i atent expira.
>> En inspirar profundament, sap: "inspiro profundament". En expirar profundament, sap: "expiro profundament". En inspirar lleugerament, sap: "inspiro lleugerament". En expirar lleugerament, sap: "expiro lleugerament".
>> S’exercita així: "conscient de tot el cos, inspiraré". S’exercita així: "conscient de tot el cos, expiraré". S’exercita així: "calmant l’activitat corporal, inspiraré". S’exercita així: "calmant l’activitat corporal, expiraré". I així viu, fervorós, lúcid i atent, renunciant als costums propis de la vida a la llar. Renunciant a aquests, la ment s’equilibra interiorment, s’assenta, s’unifica, i es concentra. Així és, monjos, com un monjo cultiva l’atenció al cos.
Així mateix, monjos, quan un monjo camina, sap: "estic caminant"; quan està dret, sap: "estic de peu"; quan està assegut, sap: "estic assegut"; quan està estirat, sap: "estic estirat", i així successivament, segons sigui la postura que el seu cos adopti.
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent, renunciant als costums propis de la vida a la llar. Renunciant a aquests, la ment s’equilibra interiorment, s’assenta, s’unifica i es concentra. Així és, monjos, com un monjo cultiva l’atenció al cos.
>> I així mateix, monjos, un monjo actua amb plena lucidesa en tot el que fa, ja sigui anant o venint, mirant endavant o mirant al seu voltant, encongint-se o estirant-se, portant la túnica, el bol i el mantell, menjant, bevent, mastegant, assaborint, defecant o orinant, caminant, de peu, assegut, adormit, despert, parlant o en silenci, actua amb plena lucidesa.
I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, un monjo examina el seu propi cos, de la planta dels peus cap amunt, i de la coroneta cap avall, embolicat amb la pell i ple d’impureses, i pensa així: "en aquest cos hi ha pèl al cap, borrissol en el cos, ungles, dents, pell, carn, tendons, ossos, moll, ronyons, cor, fetge, pleura, melsa, pulmons, intestins, mesenteri, estómac, excrements, bilis, flegmes, pus, sang, suor, greix sòlid, llàgrimes, greixos líquids, saliva, mocs, fluid sinovial, orina". És com tenir un sac de provisions d’aquells amb dues obertures, ple de diverses classes de gra, com ara arròs de muntanya, arròs corrent, mongetes, pèsols, sèsam i arròs perlat, i un home que té bons ulls, l’obre, l’examina i diu: "això és arròs de muntanya, és a dir arròs corrent, això són mongetes, això són pèsols, això és sèsam, això és arròs perlat". De la mateixa manera, el monjo examina el seu propi cos, de la planta dels peus cap amunt, i de la coroneta cap avall, embolicat en la pell i ple d’impureses, i pensa així: "en aquest cos hi ha pèl al cap [... ]".
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, vet aquí que un monjo examina el seu propi cos, en qualsevol lloc o posició que es trobi, considerant els seus elements primordials: "en aquest cos hi ha l’element terra, l’element aigua, l’element foc i l’element aire."
>> Com un carnisser expert o un aprenent que, després de sacrificar una vaca i dividir-la en parts, es posa a vendre en una cruïlla, de la mateixa manera, un monjo examina el seu propi cos, en qualsevol lloc o posició que es trobi, i considera els seus elements primordials. "En aquest cos hi ha l’element terra, l’element aigua, l’element foc i l’element aire".
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, quan un monjo veu un cos que porta un dia mort, o dos dies mort, o tres dies mort, inflat, blau i putrefacte, tirat a l'ossera, aplica aquesta percepció al seu propi cos, d’aquesta manera: "en veritat, que també el meu cos té la mateixa naturalesa, acabarà de la mateixa manera i no escaparà d’aquesta fi".
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>>Així mateix, monjos, quan un monjo veu un cos tirat a l'ossera, que està sent devorat pels corbs, els esparvers, els voltors, els gossos, els lleopards, els tigres, els xacals, o per diverses classes de cucs, s’aplica aquesta percepció al seu propi cos d’aquesta manera: "en veritat, que també el meu cos té la mateixa naturalesa, acabarà de la mateixa manera, i no escaparà a aquesta fi".
>>I així viu, fervorós, lúcid i atent [es repeteix l’anterior].
>>Així mateix, monjos, quan un monjo veu un cos tirat a l'ossera, reduït a un esquelet, unit tan sols pels tendons, i amb restes de carn sanguinolenta [...]
>> Reduït a un esquelet, unit tan sols pels tendons, sense carn, però encara empastifat de sang [...] Reduït a un esquelet, unit tan sols pels tendons, sense carn i sense sang [...] Reduït a ossos solts escampats en totes les direccions: aquí els ossos de la mà, allà els dels peus, la tíbia per aquí, el fèmur per allà, aquí la pelvis, allà les vèrtebres, el crani més enllà [...] Reduït a ossos pelats blanquejats com una petxina [...] O un munt informe d’ossos que porten allà més d'un any [...] O uns ossos podrits, reduïts a pols.
En cada cas s’aplica aquesta percepció al seu propi cos, d’aquesta manera: "en veritat, que també el meu cos té la mateixa naturalesa, acabarà de la mateixa manera, i no escaparà a aquesta fi".
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, apartat del desig dels sentits, apartat del que és perjudicial, el monjo arriba i roman en la primera abstracció meditativa, on hi ha goig i felicitat, nascuts del recolliment, i que van acompanyats d’ideació i reflexió. I ell omple, inunda, sadolla i impregna el seu cos del goig i la felicitat, nascuts de l’apartament, fins que no hi ha cap part del seu cos que no estigui plena del goig i la felicitat, nascuts de l’apartament. Monjos, igual que el que prepara un bany, havent posat sabó en pols en un recipient de metall, el barreja amb aigua, remulla una vegada i una altra, i amassa, fins que tota la massa de sabó queda ben impregnada d’aigua per dins i per fora, humida i untuosa, però sense degotar, de la mateixa manera el monjo omple, inunda, sadolla i impregna el seu cos del goig i la felicitat nascuts de l’apartament, de manera que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda en el goig i la felicitat nascuts de l’apartament.
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, en cessar la ideació i la reflexió, el monjo arriba i roman en la segona abstracció meditativa, on hi ha goig i felicitat, nascuts de la concentració, lliure d'ideació i reflexió, i que va acompanyada d'unificació de la ment i serenitat interior.
>> I ell omple, inunda, sadolla i impregna el seu cos del goig i la felicitat, nascuts de la concentració, fins que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda del goig i la felicitat, nascuts de la concentració. Monjos, és com un llac en què les aigües brollen des de la profunditat, i on no hi ha corrents que hi arribin des del nord, sud, est o oest, ni pluges que hi caiguin, i el corrent d’aigua freda que brolla des del fons, omple, inunda, sadolla i impregna d’aigua freda tot el llac, de manera que no hi ha cap part del llac que no estigui plena d’aigua freda. De la mateixa manera, el monjo omple, inunda, sadolla i impregna el seu cos del goig i la felicitat, nascuts de la concentració, fins que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda amb el goig i la felicitat, nascuts de la concentració.
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, en esvair-se el goig, el monjo roman equànime, atent i lúcid, experimentant amb el cos aquell estat de felicitat que els nobles diuen: "Viure feliç, atent i equànime", amb què arriba i roman en la tercera abstracció meditativa.
>> I ell omple, inunda i impregna el seu cos d'una felicitat sense goig, fins que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda amb aquesta felicitat sense goig.
>> Monjos, igual que en un estany de lotus blaus, vermells o blancs, n'hi ha que neixen i creixen en l'aigua, però sense sortir a la superfície, es nodreixen submergits en l'aigua i estan, des de la punta dels pètals fins a les arrels, plens, inundats, i impregnats d'aigua freda, de manera que no hi ha cap part dels lotus blaus, vermells o blancs, que no estigui embeguda d'aigua freda, de la mateixa manera, el monjo inunda, omple i impregna el seu cos d'una felicitat sense goig, de manera que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda d'aquesta felicitat sense goig.
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent [Es repeteix l'anterior].
>> Així mateix, monjos, en renunciar al plaer, en renunciar al dolor, i prèvia desaparició de l'alegria i l'aflicció, el monjo arriba i roman en la quarta abstracció meditativa, sense dolor ni plaer, completament purificat, per l'atenció i l'equanimitat. Així roman assegut, i impregna el seu cos d'aquesta ment completament pura i completament neta, que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda d'aquesta ment completament pura i completament neta.
>> Monjos, és com quan un home s’asseu i es tapa, amb una tela blanca fins al cap, de manera que no hi ha cap part del seu cos que no estigui coberta per la tela blanca. De la mateixa manera, el monjo roman assegut, i impregna el seu cos d'aquesta ment completament pura i neta, de manera que no hi ha cap part del seu cos que no estigui embeguda d'aquesta ment completament pura i completament neta.
>> I així viu, fervorós, lúcid i atent, i renuncia als costums propis de la vida a la llar. Renunciant a aquests, la ment s'equilibra interiorment, s'assenta, s'unifica i es concentra. Així és, monjos, com un monjo cultiva l'atenció al cos.
>> Monjos, aquell que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, té dins seu els estats mentals beneficiosos que condueixen al coneixement veritable.
>> Igual que el que mentalment contempla el mar immens, té coneixement dels corrents que hi conflueixen, aquell cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, té dins seu els estats mentals beneficiosos que condueixen al coneixement veritable.
>> Monjos, el monjo que no cultiva ni practica amb assiduïtat l'atenció al cos, s'exposa a Mara i està a la seva disposició.
>> Monjos, és com si hom llancés una pedra pesant sobre un munt d'argila humida. Què us sembla, monjos? Penetraria aquesta pedra pesant en el munt d'argila humida?
-Sí, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que no cultiva ni practica amb assiduïtat l'atenció al cos, s'exposa a Mara i està a la seva disposició.
>> Monjos, és com si hi hagués un tros de fusta seca i arribés algú amb un pal per fer foc, i pensés: "encendré una foguera i produirà calor". Què us sembla, monjos? Podrà aquest home, fregant el tros de fusta seca amb el pal per fer foc, encendre una foguera i produir calor?
-Sí, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que no cultiva ni practica amb assiduïtat l'atenció al cos, s'exposa a Mara i està a la seva disposició.
>> Monjos, és com si hi hagués una gerra d'aigua buida en un pedestal, i arribés algú amb un garrafa plena d'aigua. Què us sembla, monjos? Podrà aquest home abocar l'aigua de la seva garrafa?
-Sí, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que no cultiva ni practica amb assiduïtat l'atenció al cos, s'exposa a Mara i està a la seva disposició.
>> Monjos, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, no s'exposa a Mara i no està a la seva disposició.
>> Monjos, és com l'home que llença un cabdell de fil lleuger a una porta de fusta massissa. Què us sembla, monjos? Penetrarà aquest cabdell de fil lleuger a través de la porta de fusta massissa?
-No, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, no s'exposa a Mara i no està a la seva disposició.
>> Monjos, és com si hi hagués un tros de fusta verda i humida, i arribés un home amb un pal per fer foc, i pensés: "encendré una foguera i produirà calor.”
>> Què us sembla, monjos? Podrà aquest home, fregant el tros de fusta verda i humida amb el pal per fer foc, encendre una foguera i produir calor?
-No, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, no s'exposa a Mara i no està a la seva disposició.
>> Monjos, és com si hi hagués una gerra en un pedestal tan ple d' aigua, que fins un ocell podria arribar a beure-hi, i arribés un home amb un garrafa plena d'aigua. Què us sembla, monjos? Podrà aquest home abocar l'aigua de la seva garrafa?
-No, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, no s'exposa a Mara i no està a la seva disposició .
>> Monjos, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, quan porta la seva ment a experimentar per coneixement superior qualsevol estat experimentable per coneixement superior, té la capacitat de veure per si mateix qualsevol dels seus aspectes perquè disposa d'una bona base.
>> Monjos, és com si hi hagués una gerra en un pedestal tan ple d'aigua, que fins un ocell podria beure-hi, i arribés un home fort que mogués el pedestal. Es vessaria l'aigua?
-Sí, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, quan porta la seva ment a experimentar per coneixement superior qualsevol estat experimentable per coneixement superior, té la capacitat de veure per si mateix qualsevol dels seus aspectes perquè disposa d'una bona base.
>> Monjos, és com si en un terreny pla hi hagués un estany quadrat contingut per un terraplè, tan ple d'aigua que fins un ocell podria beure-hi, i arribés un home fort i obrís una bretxa en el terraplè. Sortiria l'aigua per l'escletxa?
-Sí, venerable senyor.
-Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, quan porta la seva ment a experimentar per coneixement superior qualsevol estat experimentable per coneixement superior, té la capacitat de veure per si mateix qualsevol dels seus aspectes, perquè disposa d'una bona base.
>> Monjos, és com si en una cruïlla en terreny pla, hi hagués un carruatge tirat per cavalls de pura sang, amb la fusta a l'abast de la mà, i arribés un auriga destre en la doma de cavalls que hi pugés, prengués les regnes amb la mà esquerra, la fusta amb la dreta, i anés d'aquí cap allà, al seu albir. Doncs, monjos, de la mateixa manera, el monjo que cultiva i practica amb assiduïtat l'atenció al cos, quan porta la seva ment a experimentar per coneixement superior qualsevol estat experimentable per coneixement superior, té la capacitat de veure per si mateix qualsevol dels seus aspectes perquè disposa d'una bona base.
>> Monjos, de l'atenció al cos, cultivada sovint, practicada amb assiduïtat i presa com a vehicle i com a base, ben empresa, realitzada i perfeccionada, cal esperar-ne deu beneficis.
1. Hom supera el que desagrada i el que agrada. El desagradable no el supera i viu superant el que desagrada sempre que sorgeix.
2. Hom supera la por i l'angoixa. La por i l'angoixa no el superen i viu superant la por i l'angoixa sempre que sorgeixen.
3. Hom suporta el fred i la calor, la fam i la set, el contacte amb mosques, mosquits, vent, sol i rèptils; suporta formes de parlar hostils i inoportunes, suporta pacientment el sorgir de sensacions corporals doloroses, penetrants, agudes, punxants, desagradables, penoses, mortals.
4. Hom aconsegueix, quan vol, sense esforç ni dificultat, l'elevació de la ment, pròpia de les quatre abstraccions meditatives amb la qual es viu feliç en aquest mateix món.
5. Hom obté diverses facultats paranormals: essent un es torna múltiple, i essent múltiple es torna un; pot aparèixer i desaparèixer, com per l'aire, passa sense trobar resistència a través de parets, murs i muntanyes; com per l'aigua, s'enfonsa en la terra o emergeix d'ella; com per la terra, camina sobre l'aigua sense enfonsar-se; com un ocell, vola assegut amb les cames creuades a través de l'espai; toca i palpa amb la mà el sol i la lluna, tan poderosos i majestuosos; fins al món de Brahma arriba el poder del seu cos.
6. Hom, amb l’oïda divina purificada, que va més enllà de l’humà, sent tant els sons humans com els divins, tant els llunyans com els pròxims.
7. Hom percep amb la ment, la ment dels altres éssers, dels altres homes; coneix la ment amb passió, com a ment amb passió; coneix la ment sense passió, com a ment sense passió; coneix la ment amb odi, com a ment amb odi; coneix la ment sense odi, com a ment sense odi, coneix la ment amb ofuscació, com a ment amb ofuscació; coneix la ment sense ofuscació, com a ment sense ofuscació; coneix la ment disminuïda, com a ment disminuïda; coneix la ment distreta, com a ment distreta; coneix la ment desenvolupada, com a ment desenvolupada; coneix la ment sense desenvolupar, com a ment sense desenvolupar; coneix la ment en estat superable, com a ment superable; coneix la ment insuperable, com a ment insuperable; coneix la ment concentrada, com a ment concentrada; coneix la ment no concentrada, com a ment no concentrada; coneix la ment alliberada, com a ment alliberada; coneix la ment no alliberada, com a ment no alliberada.
8. Hom recorda les seves múltiples vides anteriors, és a dir, un naixement, dos, tres, quatre, cinc, deu, vint, trenta, quaranta, cinquanta, cent, mil, cent mil naixements, molts cicles còsmics de contracció, molts cicles còsmics d'expansió, molts cicles còsmics de contracció i expansió: "allà, així em deia, tal era la meva família, tal era la meva aparença, tal era el meu aliment. Així vaig experimentar plaer i dolor, tant així va durar la meva vida, allà vaig morir i en un altre lloc reapareixia. Allà, em deia així , tal era la meva família, tal era la meva aparença, tal era el meu aliment, així experimentava plaer i dolor, tant així va durar la meva vida, allà vaig morir i aquí reapareixia". Així recorda les seves múltiples vides anteriors, amb les seves característiques i detalls.
9. Hom, amb l'ull diví purificat, que va més enllà de l’humà, veu els éssers morint i reapareixent, coneix els éssers inferiors, superiors, bells, lletjos, afortunats, desafortunats i sap que reneixen segons les seves accions anteriors.
10. Hom, havent experimentat l’aniquilació de les corrupcions, pel seu propi coneixement superior en aquest mateix món, arriba i roman en l’alliberament de la ment i l’alliberament per la saviesa, que estan lliures de corrupcions.
>> Monjos, aquests són els deu beneficis que cal esperar de l'atenció al cos, cultivada sovint, practicada amb assiduïtat, presa com a vehicle i com a base, ben empresa, realitzada i perfeccionada.
>> Així va parlar el Benaventurat, i els monjos van gaudir i es van complaure amb les seves paraules.
 Kayagatasati de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons |
|
|
|
C. Canon Pali >
B.Kayagatasati |