|
Anapanasati Sutra. Sermó sobre l’atenció a la respiració (Fragment)
Discursos de Buda (c. 500 a. C.)
Monjos, l'atenció a la respiració, cultivada i practicada amb assiduïtat, dóna molt de fruit i és molt beneficiosa. L'atenció a la respiració, monjos, cultivada i practicada amb assiduïtat, porta a la perfecció dels quatre fonaments de l'atenció. Els quatre fonaments de l'atenció, cultivats i practicats amb assiduïtat, porten a la perfecció dels set factors de la il·luminació. Els set factors de la il·luminació, cultivats i practicats amb assiduïtat, porten a la perfecció del coneixement i a l'alliberament. I ¿com, monjos, cal cultivar i practicar amb assiduïtat l'atenció a la respiració, perquè doni molt de fruit i sigui molt beneficiosa?
Heus aquí, monjos, que un monjo que ha anat al bosc, o al peu d'un arbre, o a un lloc solitari, s'asseu creuant les cames, amb l’esquena ben dreta, i fixa l'atenció entorn de la boca. Atent inspira, i atent expira: en inspirar profundament, sap: "inspiro profundament". En expirar profundament, sap: "expiro profundament". En inspirar lleugerament, sap: "inspiro lleugerament". En expirar lleugerament, sap: "expiro lleugerament". S'exercita així: "conscient de tot el cos, inspiraré". S'exercita així: "conscient de tot el cos, expiraré". S'exercita així: "calmant l'activitat corporal, inspiraré". S'exercita així: "calmant l'activitat corporal, expiraré".
S'exercita així: "conscient del goig, inspiraré". S'exercita així: "conscient del goig, expiraré". S'exercita així: "conscient de la felicitat, inspiraré". S'exercita així: "conscient de la felicitat, expiraré". S'exercita així: "conscient de l'activitat mental, inspiraré." S’exercita així: "conscient de l'activitat mental, expiraré". S’exercita així: "calmant l'activitat mental, inspiraré". S'exercita així: "calmant l'activitat mental, expiraré".
S'exercita així: "conscient de la ment, inspiraré". S'exercita així: "conscient de la ment, expiraré". S'exercita així: "fent gaudir la ment, inspiraré". S'exercita així: "fent gaudir la ment, expiraré". S'exercita així: "concentrat en la ment, inspiraré". S'exercita així: "concentrat en la ment, expiraré". S'exercita així: "alliberant la ment, inspiraré". S'exercita així: "alliberant la ment, expiraré".
S'exercita així: "contemplant la impermanència, inspiraré". S'exercita així: "contemplant la impermanència, expiraré". S'exercita així: "contemplant el desapassionament, inspiraré". S'exercita així: "contemplant el desapassionament, expiraré". S'exercita així: "contemplant la cessació, inspiraré". S'exercita així: "contemplant la cessació, expiraré". S'exercita així: "contemplant el despreniment, 'inspiraré". S'exercita així: "contemplant el despreniment, expiraré".
Així és com l'atenció a la respiració, cultivada i practicada amb assiduïtat, dóna molt de fruit i és molt beneficiosa.
I ¿com, monjos, cal cultivar i practicar amb assiduïtat l'atenció a la respiració, per tal que porti a la perfecció dels quatre fonaments de l'atenció?
Monjos, sempre que el monjo, en inspirar profundament, sap: "inspiro profundament", i en expirar profundament, sap: "expiro profundament", i en inspirar lleugerament, sap: "inspiro lleugerament", i en expirar lleugerament, sap: "expiro lleugerament", i s'exercita així: "conscient de tot el cos, inspiraré", i s'exercita així: "conscient de tot el cos, expiraré", i s'exercita així: "calmant l'activitat corporal, inspiraré", i s'exercita així: "calmant l'activitat corporal, expiraré", llavors el monjo està contemplant el cos en el cos, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes.
Jo us dic que una de les contemplacions del cos en el cos, és la contemplació de la respiració. Per això diem que en aquest instant el monjo està contemplant el cos en el cos, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes.
Monjos, sempre que el monjo s'exercita així: "conscient del goig, inspiraré", i s'exercita així: "conscient del goig, expiraré". I s'exercita així: "conscient de la felicitat, inspiraré", i s'exercita així: "conscient de la felicitat, expiraré", i s'exercita així: "conscient de l'activitat mental, inspiraré", i s'exercita així: "conscient de l'activitat mental, expiraré", i s'exercita així: "calmant l'activitat mental, inspiraré", i s'exercita així: "calmant l'activitat mental, expiraré", llavors el monjo està contemplant les sensacions en les sensacions, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes.
Jo us dic que una de les contemplacions de les sensacions en les sensacions, és la contemplació de la respiració. Per això diem que, en aquest instant, el monjo està contemplant les sensacions en les sensacions, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes.
Monjos, sempre que el monjo s'exercita així: "conscient de la ment, inspiraré", i s'exercita així: "conscient de la ment, expiraré", i s'exercita així: "fent gaudir la ment, inspiraré", i s'exercita així: "fent gaudir la ment, expiraré", i s'exercita així: "concentrat en la ment, inspiraré", i s'exercita així: "concentrat en la ment, expiraré", i s'exercita així: "alliberant la ment, inspiraré", i s'exercita així: "alliberant la ment, expiraré", llavors el monjo està contemplant la ment en la ment, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes.
D'aquell que s'oblida de prestar tota l'atenció, no direm d'ell que cultivi l'atenció a la respiració. Per això diem que, en aquest instant, el monjo està contemplant la ment en la ment, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes.
Monjos, sempre que el monjo s'exercita així: "contemplant la impermanència, inspiraré". I s'exercita així: "contemplant la impermanència, expiraré", i s'exercita així: "contemplant el desapassionament, inspiraré", i s'exercita així: "contemplant el desapassionament, expiraré", i s'exercita així: "contemplant la cessació, inspiraré", i s'exercita així: "contemplant la cessació, expiraré", i s'exercita així: "contemplant el despreniment, inspiraré", i s'exercita així: "contemplant el despreniment, expiraré", llavors el monjo està contemplant els objectes mentals en els objectes mentals, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes. Havent comprès amb saviesa com renunciar a l’avidesa i a l’aferrament, contempla amb total equanimitat.
Per això us dic que, en aquest moment, el monjo està contemplant els objectes mentals en els objectes mentals, fervorós, lúcid i atent, i rebutja l’avidesa i l’aferrament a les coses mundanes. Així és, monjos, com l'atenció a la respiració, conreada i practicada amb assiduïtat, porta a la perfecció dels quatre fonaments de l'atenció.
I ¿com, monjos, cal cultivar i practicar amb assiduïtat els quatre fonaments de l'atenció, per tal que portin a la perfecció dels set factors de la il·luminació? Monjos, sempre que el monjo està contemplant el cos en el cos [... ] les sensacions en les sensacions [...] la ment en la ment [...] els objectes mentals en els objectes mentals, fervorós, lúcid i atent, i rebutja la cobdícia i l'aflicció del mundà, llavors aconsegueix la integritat de l'atenció.
Monjos, sempre que el monjo manté la integritat de l'atenció, aleshores sorgeix l'atenció, que és factor d'il·luminació, la cultiva i, en cultivar-la, la porta a la seva perfecció. Així, en enfocar l’atenció, explora i escruta aquesta realitat, investigant i examinant-la amb saviesa.
Monjos, sempre que el monjo, enfocant l’atenció, explora i escruta aquesta realitat, investigant-la i examinant-la amb saviesa, aleshores sorgeix en ell la indagació de la realitat, que és factor d'il·luminació, la cultiva i, cultivant-la, la porta a la seva perfecció. Així, enfocant l’atenció, explora i escruta aquesta realitat, investigant i examinant-la amb saviesa. D'explorar i escrutar aquesta realitat, investigant-la i examinant-la amb saviesa, sorgeix en ell una energia inesgotable.
Sempre que el monjo, amb energia inesgotable, explora i escruta aquesta realitat, investigant i examinant-la amb saviesa, brolla en ell l'energia, que és factor de la il·luminació. La cultiva i, cultivant-la, la porta a la seva perfecció. De l'energia que n'ha sortit, sorgeix el goig espiritual. Sempre que sorgeix en el monjo el goig espiritual, fruit de l'energia, brolla el goig, que és factor d'il·luminació, el cultiva i, cultivant-lo, el porta a la seva perfecció.
El goig conforta el cos i la ment. Sempre que en el monjo hi ha el goig que assossega el cos i la ment, brolla en ell l'assossec, que és factor d'il·luminació, el cultiva i, cultivant-lo, el porta a la seva perfecció. Per l’assossec del cos i per la felicitat, la ment es concentra. Sempre que el monjo concentra la ment, gràcies a l'assossec del cos i a la felicitat, brolla en ell la concentració, que és factor d'il·luminació, la cultiva i, cultivant-la, la porta a la seva perfecció. Contempla amb total equanimitat la ment així concentrada.
Sempre que el monjo contempla amb total equanimitat la ment així concentrada, brolla en ell l'equanimitat, que és factor d'il·luminació, la cultiva i, cultivant-la, la porta a la perfecció. Així és, monjos, com s'han de cultivar i practicar amb assiduïtat els quatre fonaments de l'atenció, per tal que portin a la perfecció els set factors d'il·luminació.
I ¿com, monjos, cal cultivar i practicar amb assiduïtat els set factors d'il·luminació, per tal que portin a la perfecció de l'alliberament pel coneixement? Heus aquí, monjos, que el monjo cultiva l'atenció, que és factor d'il·luminació, basat en el distanciament, el desapassionament i la cessació, i que madura l'abandonament [...] el monjo cultiva la indagació de la realitat [...] l'energia [...] el goig [...] l'assossec [...] la concentració [...] l'equanimitat, que són factors d'il·luminació, basats en el distanciament, el desapassionament i la cessació.
Així és, monjos, com s'han de cultivar i practicar amb assiduïtat els set factors d'il·luminació, per tal que portin a la perfecció el coneixement, i a l'alliberament. Així va parlar el Benaventurat, i els monjos van gaudir i complaure's de les seves paraules.  Anapanasati de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons |
|
|
|
C. Canon Pali >
A.Anapanasati |