Zazen Yojinki. Recomanacions per a la pràctica de zazen.

del Mestre Keizan Jokin (1268–1325)

Zazen fa que la nostra ment veritable desperti directament, i ens manté tranquil·lament al nostre veritable lloc. És el que s’anomena revelar el nostre jo veritable, i manifestar els aspectes de la nostra condició original.

En zazen, cos i ment són abandonats. És estar sense aferrament, tant si estem asseguts, com estirats.

 Així, ens alliberem de les consideracions sobre el bé i el mal, i podem transcendir el que és ordinari i el que és sagrat. Zazen està més enllà de qualsevol concepció sobre la il·lusió o el satori. Traspassa els límits entre budes i éssers sensibles.

 Així, en acabar amb qualsevol preocupació, en abandonar qualsevol aferrament, en no fer res de res, i amb els sis sentits en repòs, ¿qui és aquell el nom del qual mai s’ha conegut, el cos i la ment del qual mai han estat considerats? Quan intentem pensar-hi, el pensament s’esvaeix, quan intentem parlar-ne, les paraules s’esgoten. És com un ximple, o com un ignorant. És com una muntanya tan alta que no en podem veure el cim, o com una mar tan profunda que no podem arribar al seu fons. Brillant sense pensar, la font és clara i dóna una explicació silenciosa.

 El seu cos tot sol es manifesta ocupant el cel i la terra. És com una persona immensament gran, com algú completament mort, amb els ulls no velats per res, amb els peus que no descansen sobre res. On hi ha la més petita engruna de pols? Quin és l’obstacle?

 L’aigua clara mai no té ni dret, ni revés; l’espai no té mai ni interior, ni exterior. Igual que el cristall clar i naturalment lluminós, abans que la forma i el buit fossin separats; com pot existir el més mínim objecte, i el més mínim saber?

 Això sempre ha estat amb nosaltres, però mai no ha tingut nom. El tercer patriarca, Sosan, que fou un gran mestre, l’anomenà de manera  provisional, la ment; el venerable Nagarjuna l’anomenà provisionalment, el cos. En veure l’essència i la forma del despert, un dia va manifestar el cos de tots els budes. La forma de la lluna plena que va mostrar és perfecta, sense res que hi falti, ni res de superflu.

Aquesta és la ment que s’il·lumina a si mateixa. La llum de la pròpia ment que llampega en el passat i que brilla en el present. Representada per Nagarjuna, que adopta la forma de la lluna plena. Apareix en el samadhi de tots els budes. La ment és sense dualitat, mentre que el cos es distingeix per l’aparença. La ment i el cos no són ni diferents, ni idèntics.

 La ment es transforma en cos, i quan el cos apareix, són diferents. Des del moment que s’origina una onada, deu mil onades la segueixen; des del moment que apareix una discriminació en el mental, miríades d’objectes sorgeixen de diferents maneres.

 Els quatre elements i els cinc agregats es combinen, els quatre membres i els cinc sentits apareixen sobtadament, així com les trenta-sis parts del cos i les dotze baules de la cadena de les causes i els efectes, que formen l’existència. Circulen i tornen a néixer, d’un estat a l’altre. Això només existeix per la combinació de molts elements.

 Així doncs, la ment és com l’oceà, i el cos com les onades. Com que no hi ha onades sense aigua, ni aigua sense onades, l’aigua i les onades no estan separades, el moviment i la immobilitat no són diferents. Així, es diu: <<És la veritable persona que ve i que va, que viu i que mor. Els quatre elements i els cinc skandes formen aquest cos immortal.>>

 Zazen condueix directament a l’oceà del satori, i manifesta així el cos de tots els budes. La ment original increïblement clara es revela de sobte, i la llum original brilla finalment per tot arreu. Dins l’oceà no hi ha ni augment, ni disminució, i les onades no tornen mai enrere.

Els budes només apareixen en aquest món amb l’únic objectiu de permetre als homes de fer realitat la saviesa i la visió del despertar. La transmeten a través del zazen perfectament tranquil, que és el samadhi, rei de totes les concentracions. Si practiquem aquest samadhi, encara que només sigui durant una hora, despertem directament la nostra ment, i comprenem que és la porta principal del satori.

 Els que desitgen despertar la seva ment, han d’abandonar el cúmul de coneixements i les interpretacions complicades, han d’abandonar les teories profanes i les teories budistes, han de tallar tots els sentiments il·lusoris i manifestar la vertadera ment real. Aleshores els núvols de la il·lusió es dissipen i la lluna de la ment brilla de nou.

Buda diu: <<Aprendre i pensar és com estar fora de la porta; seure en zazen és tornar a casa, seure en pau>> Com n’és de cert això! Com més aprenem i pensem, menys podem aturar les nostres opinions, la ment està sempre aferrada. Per això diu que és com quedar-se a fora de la porta. Però en zazen tot està en repòs i penetreu per tot arreu. És com tornar a casa i asseure’s en pau.

 Els sofriments dels cinc obstacles[1] vénen tots de la ignorància, i la ignorància vol dir no comprendre’ns a nosaltres mateixos. Zazen és comprendre’s a si mateix, despertar. Encara que hagueu eliminat els cinc obstacles, si no heu eliminat la ignorància, no sou ni un Buda, ni un patriarca. Si voleu eliminar la ignorància, zazen és el secret més essencial per a comprendre la via.

 Un antic mestre va dir: <<Quan s’atura la confusió, arriba la tranquil·litat, apareix la saviesa, i quan apareix la saviesa, es veu la realitat.>> Si voleu posar fi a les vostres il·lusions, heu de deixar de pensar en el bé i en el mal, aturar qualsevol aferrament a l’activitat. El punt essencial és tenir la ment sense pensament, i el cos immòbil. Quan s’aturen els aferraments il·lusoris, la il·lusió desapareix; i quan la il·lusió desapareix, es revela l’essència immutable, i en sou sempre clarament conscients. No és la calma absoluta, tampoc és l’activitat.

Heu d’evitar les arts i els artificis, les prescripcions mèdiques i les arts endevinatòries, així com les cançons, la dansa, la música, les disputes, les discussions inútils, els honors i el profit. Encara que la poesia i el cant puguin ser una ajuda per a clarificar la ment, no heu d’apassionar-vos-hi, ni complaure-vos-hi. Renunciar a escriure i a fer cal·ligrafia, són bons exemples donats pels antics mestres, i la millor manera d’harmonitzar la ment.

 No us heu d’aferrar ni als vestits refinats, ni us heu d’aferrar tampoc a anar esparracats. Els vestits elegants generen la cobdícia i la por dels lladres. Per tant, són un obstacle per a qui practica la Via. Refusar-los quan ens els ofereixen és un exemple admirat, posat en pràctica des de l’antiguitat. Encara que tingueu roba bonica, no us ha de preocupar que us la robin, si els lladres se l’emporten, no hi correu darrere, i no en lamenteu la pèrdua. Heu de portar roba vella sargida i rentada amb cura.

 Si no us desfeu de la immundícia, agafareu fred i us posareu malalts, i això també és un obstacle per a la Via. Per bé que no heu d’estar angoixats per la vostra salut, si el son, la roba i l’aliment són insuficients, és el que s’anomenen les tres insuficiències causa de regressió.

 No heu de menjar res que estigui viu, que sigui dur, brut o impur. És difícil fer zazen quan ens fan soroll els budells, o quan tenim febre, o molèsties al cos, o a la ment. No us deixeu seduir per una alimentació massa refinada, ja que no només us causarà molèsties al cos i a la ment, sinó que voldrà dir que sou àvids. Mengeu l’aliment just per a viure i no us aferreu al seu sabor. Si feu zazen després d’haver menjat bé, us adonareu que això pot causar malalties. Després dels àpats, tant si són moderats com copiosos, no feu zazen immediatament, és millor que espereu una estona.

 En general, els monjos mendicants han de ser moderats en el menjar, reduir la seva ració, menjar només les dues terceres parts i deixar-ne la tercera. Tots els remeis usuals, tals com el sèsam, el nyam silvestre, etc., poden ser consumits. És la tècnica essencial per harmonitzar el cos.

 En zazen, no us recolzeu a la paret, ni en un paravent, ni en cap suport de meditació. No segueu mai en un lloc exposat al vent, o de massa alçada. Tot això és font de malalties.

 En zazen, podeu sentir el cos calent o fred, incòmode o confortable, a vegades encarcarat, a vegades relaxat, a vegades pesat, a vegades lleuger, i a vegades el cos es pot despertar amb un sobresalt. Tot això es deu al fet que la respiració no està harmonitzada i s’ha d’acordar millor. Per harmonitzar la vostra respiració, al principi de zazen heu de respirar unes quantes vegades per la boca, llargament o breument i, en qualsevol cas, seguint la durada de la vostra respiració i deixant que s’harmonitzi. Seguiu-la durant una estona. Quan apareix la vigilància, la respiració es torna harmoniosa.  A continuació, deixeu que l’aire entri i surti naturalment pel nas.

 En zazen, a vegades la ment s’enfosqueix en kontin, o a vegades flota en sanran, a vegades sembla obscura, a vegades sembla lúcida. A vegades veieu l’exterior des de dins de l’habitació, a vegades podeu veure a través del vostre cos, a vegades veieu formes de budes i bodhisattves. A vegades compreneu les escriptures i els textos. Aquest tipus de fenòmens extraordinaris són malalties causades per la falta d’harmonia entre la consciència i la respiració. Si durant zazen us passen coses així, heu de situar la ment al baix ventre. Si caieu en la somnolència, situeu la ment entre les celles. Si la ment està distreta o dispersa, situeu-la a la punta del nas o al baix ventre.

 En general, quan feu zazen, heu de posar la ment a la mà esquerra. Quan faci molt de temps que practiqueu zazen,  fins i tot sense fer cap esforç per calmar la ment, aquesta es mantindrà sense distraccions. Pel que fa als ensenyaments dels antics, encara que són consells donats pels patriarques del Zen, no n’heu de llegir massa, ni escriure’ls, ni estudiar-los massa, perquè això pertorbaria la vostra ment. Fer massa esforços físics o intel·lectuals, és causa de malaltia.

 No us heu d’asseure en zazen en llocs exposats als incendis, o a les inundacions, o als lladres, ni prop del mar, o al costat de tavernes, o de cabarets; ni en un lloc on visqui una vídua, una verge o una cantant. No freqüenteu reis, alts funcionaris, persones poderoses, persones plenes de desig i àvides de fama, o gent que explica històries. Encara que les grans cerimònies budistes i els grans projectes constructius siguin coses bones, aquells que es concentren només en zazen, les han d’evitar.

 No vulgueu predicar o ensenyar, perquè de fer-ho en resulten la distracció i els pensaments dispersos. No us complagueu en ficar-vos enmig de la multitud, i no busqueu deixebles.

 No estudieu, ni practiqueu massa coses. No us assegueu en llocs massa lluminosos, ni massa foscos, ni massa càlids, ni massa freds, ni llocs on visqui gent ociosa, o prostitutes. Podeu quedar-vos en un monestir on hi hagi un autèntic mestre, a les muntanyes profundes o a les valls retirades. Prop de les aigües blaves, o de les muntanyes verdes, són llocs idonis per caminar en meditació; a la vora dels torrents, o sota els arbres, són llocs bons per clarificar la ment. Observeu la impermanència, no us n’oblideu mai: estimula la voluntat de buscar el despertar.

 Utilitzeu un zafutó espès per asseure-us còmodament. El lloc on practiqueu ha d’estar sempre net. Cremeu encens cada dia i oferiu flors: els bons esperits que protegeixen l’ensenyament veritable, i també els budes i els bodhisattves, projectaran la seva ombra sobre aquest lloc i el protegiran. Si hi col·loqueu alguna imatge de Buda, de bodhisattva o de sant, cap dimoni o mal esperit us posseirà.

 Mantingueu-vos sempre en la gran compassió, i dediqueu el poder il·limitat de zazen a tots els éssers vivents. No sigueu vanitosos, ni estigueu satisfets de vosaltres mateixos, pel fet de seguir una pràctica espiritual, com ho són els heretges i les persones ordinàries. Recordeu-vos el vot de posar fi al sofriment i de fer realitat el despertar.

 Simplement seure, sense fer res de res, aquesta és la pràctica essencial per a penetrar en el Zen. Abans de zazen, renteu-vos sempre els ulls i els peus. El cos i la ment còmodes, el comportament harmoniós, abandoneu els pensaments d’aquest món i no us aferreu a la Via.

 Tot i que no s’ha de refusar el fet d’ensenyar, no parleu de l’ensenyança, a no ser que us preguntin. Després que us ho hagin demanat tres vegades, podeu predicar el Dharma. De deu coses que voldríeu dir, calleu-ne nou. Amb la molsa al voltant de la boca, com un ventall a l’hivern, com una campana suspesa en l’aire, sense qüestionar el vent de totes les direccions, així és l’home de la Via.

Seguiu només els principis de l’ensenyança, no us preocupeu de la persona. Camineu per la Via i no us elogieu a vosaltres mateixos, aquest és el punt important que heu de retenir.

 Zazen no té res a veure amb l’ensenyança, la pràctica o la comprensió, tanmateix conté en si aquests tres aspectes. Dir que la comprensió depèn del satori, no és l’esperit vertader de zazen. Dir que la pràctica està fonamentada en una dedicació seriosa a l’exercici, no és l’esperit de zazen. Que l’ensenyament es basi en el fet d’eliminar el mal i cultivar el bé, no és l’esperit de zazen.

 Per bé que l’ensenyament estigui inclòs en el zazen, no és un ensenyament ordinari; és senyalar directament, comunicar senzillament la Via, és parlar amb el cos, i això no es pot expressar amb paraules; aquí les idees s’acaben, la raó s’exhaureix i una sola paraula inclou les deu direccions, sense ser mostrat del tot ¿No és aquest el veritable ensenyament de budes i patriarques?

 Si bé parlem de pràctica, és una pràctica sense acció. És a dir, que el cos no fa res, la boca no diu res, la ment no pensa res, els sis sentits són naturalment purs i clars, i res no els afecta. No són les setze pràctiques dels deixebles del budisme, o les dotze pràctiques d’aquells que tenen el satori a través de la comprensió de la causalitat, o les sis vies de la pràctica transcendental dels bodhisattves. No fer res de res, s’anomena, doncs, budeïtat, l’estat de satori. ¿És que quedar-se simplement en la concentració experimentada per tots els budes, i actuar lliurement seguint les quatre pràctiques pacífiques i felices dels bodhisattves, no és la pràctica profunda i inconcebible dels budes i els patriarques?

 Encara que es pugui parlar de comprensió, això és la comprensió sense comprensió, la concentració, el samadhi del rei dels samadhis, l’estat de despertar, en què descobriu el no-naixement, el coneixement absolut i el coneixement espontani. És la porta de la il·luminació, a través de la qual es fa realitat la saviesa del Tathagata. Tot això es produeix a través de la pràctica tranquil·la de zazen. Està més enllà de les nocions de sant o d’ordinari, de confusió i de comprensió; ¿és que potser no és la realització del gran despertar innat?

Igualment, zazen no té res a veure amb els preceptes[2], la concentració o la saviesa; però sí que conté aquests tres elements.

 Així com amb els preceptes prevenim l’error i aturem el mal, en zazen veiem tot el cos com a no-dualitat, deixem anar els milers de preocupacions i calmem totes les complicacions. Aquell que fa zazen no s’ocupa ni del budisme, ni del món, abandona qualsevol aferrament a la Via i al món; no afirma, ni nega, sense bé, ni mal. És que potser hi ha alguna cosa que s’hagi d’evitar o d’aturar?

 Els preceptes del Zen són sense forma i basats en la ment. Samadhi significa concentració sense dualitat; en zazen ens despullem del cos i la ment, abandonem la confusió i la comprensió; ens alliberem del canvi i de l’agitació; no fem res, ens tornem com un idiota, com un ignorant, com una muntanya, com un oceà; no apareix cap rastre de moviment, o d’immobilitat. Concentrats sense aparença de concentració, perquè la concentració no té forma, per això s’anomena la gran concentració.

 La saviesa es considera “discriminació i comprensió perfecta”; en zazen el coneixement desapareix per ell mateix, la ment i la consciència discriminatives s’obliden per sempre. Quan el cos sencer es torna l’ull de la saviesa, ja no hi ha res més a discernir o a comprendre. Aleshores podem veure clarament la naturalesa de Buda i no tornem a caure en la confusió. Tallem les facultats mentals; és la saviesa sense forma de saviesa, que s’expandeix i brilla clarament per tot arreu; en no tenir cap aparença de saviesa, s’anomena la gran saviesa.

 Els ensenyaments exposats pels budes durant llurs vides, estan continguts en la seva totalitat en els preceptes, la concentració i la saviesa. En aquest zazen, no hi ha precepte que no sigui preservat, no hi ha concentració que no sigui cultivada, no hi ha saviesa que no sigui feta realitat. Vèncer els dimonis, obtenir la Via, fer girar la roda del Dharma i fer realitat el nirvana: tot això depèn del poder de zazen. Els poders sobrenaturals i llurs funcions inconcebibles, l’emanació de la llum i la predicació del Dharma, són l’acció de zazen. Practicar el Zen, sanzen, és asseure’s en zazen.

 Si voleu asseure-us en zazen, busqueu primer un lloc tranquil i poseu-hi un coixí espès; no deixeu que hi entri el vent, el fum, la pluja, o la rosada. Mantingueu net el lloc on us asseieu, amb espai suficient per a posar els genolls a terra. Encara que antigament hi va haver qui es va asseure sobre seients de diamant i sobre grans pedres, tots ells tenien un zafu. El lloc on seieu no ha de ser massa lluminós durant el dia, ni massa fosc a la nit; ha de ser temperat a l’hivern, i fresc a l’estiu. Aquest és el mètode just.

Abandoneu la ment, l’intel·lecte i la consciència, atureu les reflexions, el pensament i l’observació. No intenteu convertir-vos en Buda, no us interesseu ni pel vertader, ni pel fals. No perdeu el temps: com si volguéssiu apagar un foc que cremés damunt el vostre cap. Buda estava assegut amb l’esquena ben dreta, Bodhidharma estava assegut de cara a la paret, concentrat, sense cap preocupació. Sekito era com un arbre mort, Nyojo amonestava els seus deixebles quan s’adormien durant zazen. Deia: “Només fareu realitat la Via amb shikantaza, només zazen. No és necessari cremar encens, fer prosternacions, recitar el nom de butsu, confessar-se, llegir o cantar els sutres.”

 Quan feu zazen, us heu de posar el kesa (excepte a l’última i primera part de la nit, quan el programa del dia no està en vigor), no ho negligiu. El zafu (30 cm de diàmetre i 90 cm de circumferència) no ha d’estar completament sota les cuixes, sinó que ens hi hem d’asseure al damunt, fent-hi descansar la meitat de les cuixes, fins a la base de la columna vertebral. És així com seien els budes i els patriarques. Podeu seure en lotus o semilotus. Si és en lotus, poseu el peu dret sobre la cuixa esquerra, i el peu esquerre sobre la cuixa dreta. Que la roba no us estrenyi, i que estigui ben posada. A continuació, poseu la mà dreta sobre el peu esquerre, i la mà esquerra sobre la mà dreta, els polzes es toquen i se situen a l’alçada del melic. Seieu amb l’esquena ben dreta, sense inclinar-vos ni a esquerra ni a dreta, ni endavant, ni endarrere –les orelles i les espatlles en el mateix pla, el nas i el melic alineats. La llengua contra el paladar, i respirem pel nas. La boca està tancada, els ulls oberts, ni massa oberts, ni massa tancats. Un cop instal·lats en aquesta postura, respireu profundament unes quantes vegades per la boca. Un cop us heu quedat asseguts ben rectes, inclineu el cos d’esquerra a dreta, set o vuit vegades, amb moviments d’amplitud decreixent. Llavors mantingueu-vos asseguts ben rectes i atents.

 Ara penseu en no pensar. Com fer-ho? Sense pensar. És l’art essencial de zazen. Heu de depassar qualsevol sofriment i fer realitat el despertar. Quan us hagueu d’aixecar, poseu les mans sobre els genolls, balancegeu-vos set o vuit vegades, amb moviments cada vegada més amples, obriu la boca i expireu, poseu les mans a terra i aixequeu-vos delicadament del zafu.

 Camineu suaument en cercle. Si us arrossega la somnolència o la torpor durant zazen, moveu el cos i obriu molt els ulls, porteu la ment entre les celles. Si encara no us desperteu, fregueu-vos els ulls o el cos. Si tot això no és suficient per a desvetllar-vos, aixequeu-vos i camineu cap a la dreta. Quan hagueu fet un centenar de passos, la somnolència ha d’haver desaparegut. La manera de caminar és avançant una distància de mig pas a cada respiració. Camineu tan a poc a poc, que sembli que estigueu immòbils. Si no us desperteu després d’haver caminat així, us hauríeu de rentar els ulls, o refrescar el front, o recitar el prefaci dels preceptes dels bodhisattves, o alguna cosa semblant. Simplement trobeu la manera de no adormir-vos. Heu de veure que la vida i la mort és un assumpte important, i que la impermanència és ràpida. Què feu dormint, quan el vostre ull de la Via encara no és clar? Si la torpor i la somnolència us dominen sovint, heu de dir aquesta pregària: “Els meus hàbits estan profundament arrelats, i és per això que m’envaeix la somnolència. Quan desapareixerà la meva torpor? Prego perquè els budes i els patriarques siguin prou compassius i m’alliberin de la meva foscor i de la meva misèria.”

 Si la vostra ment està dispersa, situeu l’atenció a la punta del nas i al baix ventre, i compteu les inspiracions i expiracions. Si això no atura la vostra distracció, aleshores penseu en un koan i concentreu-vos-hi per tal de despertar. Per exemple: “Què és això?”; “Un gos no té la naturalesa de Buda”; “Quan no apareix cap pensament, ¿falta encara alguna cosa?”; “La muntanya Everest!”; “Quin significat té la vinguda de Bodhidharma de l’oest?”; “El xiprer en el jardí.” Frases insípides com aquestes són totalment apropiades. Si malgrat això no desapareix la distracció, quedeu-vos asseguts i concentreu-vos en el punt en què la respiració s’acaba, i en quan els ulls es tancaran per sempre, o bé concentreu-vos en la pregunta “On es troba l’embrió abans de la seva concepció?”, sense que es produeixi cap pensament. Quan de sobte apareix el doble buit (el de la persona i el de les coses), amb seguretat la ment dispersa es calmarà.

 Després d’haver sortit de la immobilitat, quan empreneu les vostres activitats sense pensar, allò que apareix en el moment present és el koan; quan acompliu pràctica i comprensió, sense barrejar-les, aleshores el que arriba en l’instant present és el koan. Allò que és, abans que cap senyal aparegui, allò que hi ha a l’altre costat del temps de la vacuïtat, la capacitat espiritual de tots els budes i els patriarques, és just aquesta cosa única. Només us heu de quedar tranquils, freds, deixar passar milions d’anys com si fossin un instant, tornar-vos cendra freda, un arbre mort, un pot d’encens en un vell santuari, un trosset de seda blanca. Aquesta és la meva pregària.

Zazen Yojinki de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons