Shodoka, del Mestre Yoka Daishi (Yoka, Xina, 665-713 d. C.)
I
Amic meu,
¿no veus aquest home del satori,
que ha deixat d’estudiar i viu sense esforç?
No rebutja les il·lusions, i ja no busca la veritat.
La veritable naturalesa de la nostra ignorància,
no és altra que la naturalesa de Buda.
El nostre cos buit i il·lusori, és el cos del Dharma.
Quan despertem al cos del Dharma, ja no hi ha res.
La nostra pròpia naturalesa original és el pur Buda.
Els núvols dels cinc agregats suren aquí i allà, en va.
Les bombolles dels tres verins pugen i esclaten, buides.
II
Quan comprenem la realitat tal com és,
ja no hi ha ni home, ni Dharma.
El karma infernal queda instantàniament destruït.
I si això fos mentida, que caigui eternament sobre meu
el càstig de la llengua arrencada.
III
De sobte, en el mateix instant en què fem realitat el Zen de Buda,
els sis paramites i les deu mil pràctiques
s’acompleixen perfectament en el nostre cos.
En el somni, distingim clarament els sis reialmes de la il·lusió,
però quan despertem, ja no hi ha res,
ni tan sols hi ha l’univers.
IV
No hi ha desgràcia, ni felicitat, ni pèrdua, ni guany.
Res a cercar en la pau de l’extinció absoluta.
Fins ara, la pols s’ha acumulat en el mirall.
Ara és el moment de retrobar la seva brillantor.
V
Qui és sense pensament? Qui és no produït?
Si realment hi ha no producció, no hi ha ni producte, ni productor.
Pregunta-li a un titella
si acumulant mèrits es pot esdevenir un Buda.
VI
Abandona els quatre elements, sense retenir res.
En la pau de l’extinció absoluta, beu i menja a voluntat.
Tots els fenòmens són efímers, tot és buit.
Així és el gran i perfecte despertar de Buda.
VII
Reconeixerem el monjo autèntic per la determinació del seu discurs.
Qui no hi estigui d’acord, que ho comprovi per si mateix.
La virtut d’un Buda és que talla directament les arrels.
De què serveix desfullar un arbre i buscar les branques?
VIII
Molts ignorem la preciosa perla mani,
oculta en la nostra naturalesa de Buda.
Les meravelloses facultats dels sis sentits
són buides i no buides al mateix temps.
La perfecta llum de la perla és un fenomen, i a la vegada no ho és.
IX
En purificar els cinc tipus de visió, adquirim els cinc poders.
Qui fa realitat el despertar, coneix l’inconcebible.
No és difícil veure una forma en el mirall.
Però com podríem agafar el reflex de la lluna en l’aigua?
X
Sempre van sols, sempre caminen sols,
només acompanyats pel que també la realitzen.
Des de temps antics,
tenen una puresa d’esperit que els dóna una noblesa natural.
Llurs cares xuclades, amb pòmuls marcats,
els fan passar desapercebuts.
XI
Als fills de Shakya se’ls coneix per ser pobres.
En realitat, la seva aparença és pobra, però el seu esperit no ho és.
Vesteixen modestament, perquè són pobres.
Però són rics, perquè tenen en si mateixos un tresor inestimable.
XII
I aquest inestimable tresor, per molt que s’utilitzi, mai s’esgota.
Per això el poden prodigar als altres, segons llurs necessitats.
Els tres cossos de Buda i les quatre savieses,
es fan realitat en llur cos.
Els vuit alliberaments i els sis poders sobrenaturals
estan gravats en llur esperit.
L’esperit elevat pot comprendre-ho tot d’un sol cop.
L’esperit ordinari ho analitza tot i dubta molt.
Despullem-nos d’aquesta roba bruta,
però no ens enorgullim del nostre progrés davant dels altres.
XIII
Acceptem crítiques i calúmnies.
Voler incendiar el cel és cansar-se inútilment.
Escoltem-les i assaborim el seu nèctar dolç.
Es dissoldran a l’instant i entraran en l’inconcebible.
XIV
Si reflexionem sobre les paraules calumnioses,
es convertiran en mèrits, que ens guiaran per la Via.
Si una crítica ens fa sentir odi,
com podrem fer realitat els poders il·limitats
de la compassió i la paciència?
XV
La comprensió de l’origen i la comprensió de l’ensenyament
van sempre junts.
Quan la concentració i la saviesa són perfectament clares,
ja no ens estanquem en el buit.
Però jo no sóc l’únic que ho ha comprès,
tots els budes, incomptables com els grans de sorra del Ganges,
ho han comprès.
XVI
La doctrina de la no-por és com el rugit del lleó:
fa vibrar el crani dels animals que l'escolten.
Fins i tot l'elefant perd la seva dignitat,
només el drac celestial l’escolta en silenci.
XVII
He travessat llacs i oceans, he creuat rius i muntanyes.
Cercant la Via, he interrogat mestres i he practicat zazen.
Però des que vaig trobar el camí de la muntanya Sokei,
sé que la vida i la mort ja no em preocupen.
XVIII
Caminar és zen, seure és zen.
Parlar, callar, moure’s, restar immòbil, el cos està en pau.
Fins i tot davant d’una espasa, l’esperit es manté tranquil.
Fins i tot davant del verí, l’esperit roman impertorbable.
El meu mestre va conèixer el Buda Nentô,
i fa nombrosos kalpes va ser l’asceta Ninniku.
XIX
Quantes vegades hem nascut? Quantes vegades hem mort?
La vida i la mort van i vénen sense fi.
Quan, de sobte, comprenem el no-naixement,
ja no ens alegren els elogis, ni ens turmenten les crítiques.
XX
Retirat a la muntanya profunda, visc en una petita ermita,
sota un gran pi, dalt d’un cim escarpat, suspès sobre l’abisme.
Faig zazen sense preocupacions, en la meva humil morada,
en silenciós recolliment i senzillesa serena.
XXI
Quan despertem, comprenem que els mèrits no existeixen.
Tot és diferent del món condicionat.
Donar amb la motivació de renéixer en el cel,
és com disparar una fletxa enlaire.
XXII
Quan s’esgota la seva força, la fletxa torna a caure a terra,
i això pot causar karma advers per al futur.
Com podríem comparar-ho a la porta de la realitat incondicionada,
que travessem d’un salt, per entrar a la terra de Buda?
XXIII
Arribar fins a l'arrel, sense preocupar-nos de les branques,
és com captar el reflex de la lluna en una joia pura.
Ara sé que aquesta perla de la llibertat veritable,
és un tresor inesgotable per a mi, i per als altres.
XXIV
La lluna brilla en l'aigua del riu, el vent bufa entre els pins:
pur crepuscle d’una llarga nit. Per què tot això?
La naturalesa de Buda, tresor dels preceptes,
està gravada al fons del nostre esperit.
La boira i la rosada, la broma i els núvols, vesteixen el nostre cos.
XXV
El bol del monjo ha sotmès els dracs,
i el bastó ha separat els tigres.
Els anells de metall lligats a la punta del bastó,
dringuen amb nitidesa.
No portem aquests emblemes en va,
són les traces del bastó de Buda, que ens segueixen íntimament.
XXVI
No busquem la veritat, no tallem les il·lusions,
comprenguem que les dues són buides i sense substància.
L’absència de substància no és ni vacuïtat, ni no vacuïtat,
és la veritable realitat de Buda.
XXVII
El brillant mirall de la ment il·lumina sense obstrucció,
la seva immensa llum penetra tot l’univers.
La infinitud de fenòmens s’hi reflecteixen,
és una perla de llum perfecta, sense dintre, ni fora.
XXVIII
La vacuïtat revelada abruptament ens pot fer creure
que ja no hi ha relació entre causa i efecte,
i això provoca confusió i desordres, que atrauen la desgràcia.
Rebutjar els fenòmens per aferrar-se a la vacuïtat, és encara pitjor,
és com llançar-se al foc, per evitar caure a l’aigua.
XXIX
Renunciar a les il·lusions per buscar la veritat,
denota una ment que discrimina, que condueix a falses conclusions.
La manca de discerniment de l’estudiant que practica amb aquest esperit,
és com el que adopta un lladre per a fer-ne el seu fill.
XXX
Si utilitzem el pensament discriminatiu,
malgastem el tresor del Dharma i perdem els seus mèrits.
És per això que el deixeble zen l’abandona,
per entrar immediatament en el satori del no-naixement.
Aquest és el poder de la veritable saviesa.
XXXI
El gran home pren l’espasa de la saviesa,
que té el tall de prajnâ i flama diamantina.
No només talla l’esperit herètic,
també aniquila les astúcies de Mâra.
XXXII
Fa tronar l’ensenyament de Buda i toca el tambor.
Estén un núvol de compassió i vessa una pluja d’ambrosia.
Dracs i elefants ho celebren, reparteixen les seves benediccions infinites,
i desperten tots els éssers dels tres vehicles i de les cinc famílies.
L’herba hini de la muntanya de les neus no és una barreja,
d’ella s’obté la mantega pura, que és el meu únic aliment.
Una naturalesa penetra totes les naturaleses,
una fenomen conté tots els fenòmens.
Una única lluna es reflecteix en totes les aigües,
tots els reflexos de lluna provenen d'una única lluna.
El cos del Dharma de tots els budes penetra la meva naturalesa.
La meva naturalesa i Buda són un.
En travessar un llindar, tots són travessats.
No hi ha cos, ni ment, ni pràctica.
Un sol instant, i els vuitanta mil ensenyaments són acomplerts,
un sol instant, i els tres grans kalpes han passat.
Xifres i paraules no són xifres ni paraules.
Què podem dir del nostre meravellós despertar?
XXXIII
No es pot criticar, ni elogiar,
el seu cos és buit, com l’espai infinit.
Sempre és aquí, clar i tranquil.
Amic, si el busques, no el trobaràs mai.
XXXIV
No el podem perseguir, ni rebutjar,
és només en el cor de l’inassolible que el podrem assolir.
XXXV
Quan el silenci és paraula, i la paraula és silenci,
la gran porta del do s’obre, i ja no hi ha obstacle.
Si algú em pregunta en quin principi em baso,
responc: «En el poder de la gran saviesa.»
Què és el bé? Què és el mal? Ningú no ho sap.
És avançar o és recular? Ni tan sols el cel ho pot mesurar.
La meva pràctica va començar fa molt de temps,
i ha travessat molts kalpes.
Jo no sóc un pallasso que parla a la lleugera.
XXXVI
Per aixecar la bandera del Dharma,
i establir l’ensenyament de la nostra escola,
el veritable llinatge de Buda
es transmet a través del monjo de la muntanya Sokei.
Mahakashyapa, el primer, ha transmès la flama.
El seu llinatge compta vint-i-vuit generacions a l’Índia.
XXXVII
Travessant rius i oceans, el Zen ha arribat a aquesta terra.
Bodhidharma va ser el primer patriarca.
Sabem que sis generacions es van transmetre el kesa.
Innombrables seguidors seus van assolir el despertar.
XXXVIII
La veritat no té fonaments, i la il·lusió s’origina en el buit.
Tant si parlem d’existència, com de no-existència,
la no-vacuïtat és vacuïtat.
Les vint portes de la vacuïtat són sense substància.
La naturalesa de Buda és única i el seu cos també.
XXXIX
La ment és l’arrel i els fenòmens, la pols.
L’una i l’altra deixen traces sobre el mirall.
Un cop net, retroba la seva brillantor original.
Quan l’activitat del pensament i dels fenòmens cessa,
la veritable realitat apareix.
XL
Ai las! El Dharma està en declivi, regna el mal en aquesta època,
els homes són poc virtuosos i difícilment es controlen.
Com més s’allunyen de la santedat, més se submergeixen en l’heretgia,
els dimonis es fan forts, el Dharma feble, i l’odi causa estralls.
I quan escolten la doctrina del despertar sobtat de Buda,
voldrien esmicolar-la com una teula.
XLI
Les accions provenen de la ment, i els mals provenen del cos,
no cal lamentar-se’n, ni culpar els altres.
Si no vols atraure un karma de sofriments interminables,
no parlis malament de l’ensenyament de la veritable Llei de Buda.
XLII
En el bosc de sàndal no hi creix cap altre arbre,
el lleó viu en la seva profunda densitat.
Passeja sol, en el silenci i la tranquil·litat del bosc.
Tots els animals han volat o han fugit, i se’n mantenen allunyats.
XLIII
Només els cadells de lleó el segueixen,
amb tres anys el seu rugit ja és eixordador.
Si els xacals volguessin imitar el rei de la llei,
encara que fossin cent mil, cridarien en va.
XLIV
No hi ha desviacions en la perfecta doctrina sobtada.
Si tens cap pregunta que vulguis resoldre,
parlem-ne immediatament.
L’humil monjo de muntanya que sóc,
no té punts de vista personals,
perquè temo que la meva pràctica pugui caure en la rutina
de l’eternalisme, o del nihilisme.
XLV
Bé i mal no són ni bé, ni mal.
Però si ens desviem tan sols el gruix d’un cabell,
ens allunyem milers de quilòmetres.
En el bé, esdevenim Buda, com la princesa del rei dels dracs.
En el mal, anem de cap a l’infern vivent, com el monjo Zensho.
Durant molts anys, he adquirit coneixements,
he estudiat els comentaris, i he interpretat els sutres.
He analitzat paraules i conceptes sense descans,
m’he esgotat inútilment comptant els grans de sorra del fons del mar.
Les advertències de Buda eren molt severes,
de què serveix comptar els tresors dels altres?
M’he perdut en carrerons sense sortida,
i he sentit la futilitat dels meus esforços.
Tants anys perduts vagarejant per res, en aquest món polsegós!
XLVI
Quan un llinatge espiritual s’ha pervertit,
el coneixement i la comprensió són erronis,
i no permeten accedir al despertar perfecte de Buda.
L’Hinayana té l’energia, però no té l’esperit de la Via.
Els heretges tenen intel·ligència, però no tenen saviesa.
És ximple o ingenu, aquell que es deixa seduir
per un puny buit o un índex,
i pren per la lluna el dit que la senyala, sense entendre res.
A partir dels fenòmens que perceben els seus sentits,
es forja estranyes quimeres.
Aquell que no veu només un aspecte del fenomen, és idèntic a Buda,
i mereix veritablement ser anomenat Kanjizai.
Quan la comprensió és clara, sembla que
els grillons del karma s’esvaeixen,
i sinó, haurem de pagar els nostres deutes.
Tenen fam, però no mengen del banquet reial que se’ls ofereix;
malalts, consulten el millor dels metges, però no es guareixen.
El poder de la saviesa i de la visió
permet practicar el Zen en el món dels desigs.
El lotus que creix en el foc és indestructible.
Després de cometre una falta greu, Yuse comprengué el no-naixement.
Immediatament es va convertir en un Buda, i encara ho segueix essent.
XLVIII
El lleó rugeix una doctrina sense por.
Ai! Quina llàstima, aquests esperits confosos i intolerants!
Només entenen que les faltes greus
són una obstacle per a la il·luminació,
i són incapaços de penetrar en el secret de Buda.
Dos monjos van ser culpables de luxúria i d’assassinat.
Upali, amb menys llum que una cuca de llum,
només fa que agreujar la seva culpa.
El gran Vimalakirti dissipà immediatament els seus dubtes,
com el gebre i la neu sota un sol ardent.
XLIX
El poder de l’alliberament és inconcebible,
els seus efectes són il·limitats i meravellosos,
incomptables com els grans de sorra del Ganges.
Com podem deixar de donar-li les quatre pertinences,
quan ni deu mil peces d’or serien suficients?
Reduir els nostres ossos a pols, o tallar el nostre cos en bocins,
no seria suficient per pagar-ho.
Un sola paraula ben compresa val més que deu mil milions de paraules.
L
És el rei de totes les existències, res no el supera.
Tots els budes, tan nombrosos com els grans de sorra
del Ganges, així ho testimonien.
Ara entenc què és la perla mani,
que sadolla tots els que la reben amb fe.
LI
És clar que no hi ha res: ni home, ni Buda.
Les miríades de mons són bombolles en l’oceà;
els savis i els sants, llampecs en el cel.
Fins i tot si una espasa brandés sobre el nostre cap,
la perfecta llum de la concentració i la saviesa no desapareixerien.
LH
Encara que el sol es refredés, o la lluna s’escalfés,
les hordes de Mâra no podrien destruir la veritable doctrina.
El gran carro tirat per l’elefant avança lentament,
com podria un plegamans desviar-lo del seu camí?
El gran elefant no freqüenta el camí dels conills,
al gran despertar no l’afecten els petits detalls.
No jutgis la immensitat del cel,
mirant-lo a través d'una palla,
Amic meu, deixa’m que t’expliqui allò
que encara no has entès amb claredat.
 Shodoka de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons |
|
|
|
B. Textos Zen >
3.Shodoka |