|
Hokyo Zanmai. El samadhi del mirall preciós
del Mestre Tozan (807 – 869 d. C.)
Sense error, sense dubte, així és el Dharma.
Buda i els mestres de la transmissió no n’han parlat.
Però vosaltres el podeu obtenir ara mateix.
Per això, us ho prego, protegiu-lo amb força.
Els flocs de neu es dipositen sobre la safata de plata.
La claror de la lluna embolcalla l'agró blanc a la llacuna.
Són imatges similars, però no idèntiques,
quan ens hi apropem en veiem la diferència.
El significat no és en les paraules,
és el moment decisiu el que el fa aparèixer.
Si ens aferrem a les paraules, caiem en la seva trampa.
Si evitem les paraules, quedem estancats en el dubte. Refusar o aferrar-se a les paraules és un error,
perquè són com un foc encès: útils i perilloses.
Descriure-ho literalment és embrutir-ho.
En la foscor de la nit brilla intensament,
però queda ocult a la llum del dia.
És la font que tot ho origina,
la que talla l'arrel del sofriment.
Encara que no hagi estat creat,
ni trascendeixi les paraules,
és com el mirall preciós,
la forma i el reflex es miren.
Vosaltres no sou el reflex,
però el reflex sou vosaltres.
Com el nadó quan arriba al món,
provist amb els cinc sentits:
ni ve, ni se’n va,
ni apareix, ni es queda,
ta-ta-ta...vol dir alguna cosa?
Realment no ho diu,
el seu llenguatge no és precís.
Quan el trigrama "foc" es dobla,
Les línies internes i externes interactuen,
posades l'una sobre l'altra són tres,
trasposades esdevenen cinc
com els gustos de la planta chisso (dels cinc gustos)
o els braços de vajra.
Harmoniosament units pel mig,
el cant i el tambor s'acompassen.
Tornem-nos intíms amb la font,
entreguem-nos a la Via,
contemplem el paisatge,
i gaudim del camí.
Respectem-ho sense refusar-ho,
és natural i subtil,
no és ni ignorància, ni despertar,
contra causes i circumstàncies
es manté serè i lluminós.
És tan pur que entra on no hi ha espai,
és tan vast que trascendeix tota dimensió.
Només que ens desviem el gruix d'un cabell
perdem l'harmonia de la ment.
Hi ha l'escola del despertar abrupte,
i la del despertar gradual,
i es diferencien perquè cada una
té el seu mètode, la seva ensenyança.
Tant si comprenem com no
els ensenyaments i les seves doctrines,
la realitat no deixa de fluir.
En calma sense les regles,
en excitació quan les tenim.
És com ser un cavall al carruatge
o una rata oculta en la foscor.
Els antics mestres, en compadir-se dels homes,
els han ofert el Dharma,
perquè a causa de la seva visió errònia,
confonen el blanc amb el negre.
Quan la il·lusió s’esvaneix, en aquell mateix instant,
cadascú pot comprendre per si mateix.
Si desitgeu seguir
i harmonitzar-vos amb les antigues traces transmeses;
us ho prego, observeu amb atenció
l’exemple dels savis antics.
Un arbre que es remunta a més de deu kalpes.
Es com la feblesa del tigre,
o la coixera del cavall.
Els que senten la mancança,
es compren roba i objectes cars.
D'altres, amb una visió més àmplia,
es veuen a si mateixos com un bou blanc.
El mestre Hiei, per la seva tècnica elevada,
podia encertar un ull de bou a cent metres.
Però quan les fletxes topen en ple vol,
pot tractar-se només de tècnica elevada?
L'home de fusta comença a cantar,
la dona de pedra s'alça i balla.
Els ministres serveixen el seu rei,
el fill obeeix el seus pares.
Desobeir és contrari al deure filial,
els que no segueixen no són veritables ministres.
Practiqueu discretament, sense exhibir-vos,
encara que sembleu bojos o idiotes.
Continueu així i esdevindreu mestres de mestres.
 HOKYO ZANMAI de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons |
|
|
|
B. Textos Zen >
5.Hokyo Zanmai |