|
Vajracchedika Sutra
Sutra de la perfecció de la saviesa que talla com un diamant les il·lusions.
1. L’assemblea de monjos
Així ho he sentit. En aquell temps el Buda vivia als jardins d’Anathapindika, al bosc de Jeta, prop de Sravasti, amb una comunitat de mil dos-cents cinquanta monjos i una gran multitud de bodhisattves. Un dia, a l’hora de dinar, el Buda es posà l’hàbit, prengué el seu bol, i es dirigí cap a la gran ciutat de Sravasti per fer la ronda de mendicitat. Després de menjar l’arròs que li havia estat ofert, va tornar a la tarda i, deixant l’hàbit i el bol, es rentà els peus i s’assegué en el seu lloc. Després de creuar les cames i redreçar l’esquena, dirigí la mirada cap als que l’estaven esperant. Uns quants monjos es van apropar on era assegut i, després de reverenciar-lo tocant el terra amb el front, van donar tres voltes al seu voltant, fins a seure al seu costat.
2. Subhuti pregunta al Buda
Llavors el Venerable Subhuti, que es trobava a l’assemblea, es va aixecar del seu seient, es va descobrir l’espatlla dreta, va recolzar el genoll dret a terra i, amb els palmells de les mans junts, va fer una reverència al Buda, i va dir:
-Honrat per tot el Món: Com n’és d’extraordinari que el Tathagata dispensi la seva atenció a tots els bodhisattves, els protegeixi i els eduqui bé! Honrat per tot el Món: si una persona volgués assolir el complet i perfecte despertar suprem, com hauria de viure i com hauria de conduir la seva ment?
-Ben dit, Subhuti! Tal com dius, el Tathagata està sempre pendent de tots els bodhisattves, els protegeix i educa bé. Ara escolta, doncs, les meves paraules atentament, i respondré a la teva pregunta. Et diré què han de practicar les persones que vulguin assolir el complet i perfecte despertar suprem, i com han de conduir els seus pensaments.
El Venerable Subhuti va dir: -Honrat per tot el Món: Esperem joiosos el teu ensenyament!
3. El vot del bodhisattva
El Buda va dir: -Subhuti, així és com haurien de conduir els seus pensaments tots els bodhisattves: per moltes espècies d’éssers vius que hi hagi, ja siguin nascuts d’ou, d’úter, d’humitat o espontàniament; ja tinguin forma o no la tinguin, ja tinguin percepcions o no tinguin percepcions, o si ni tan sols puguem dir si tenen percepcions o si no en tenen; a tots ells conduirem al nirvana, sense excepció. I quan aquest immesurable, incomptable, infinit nombre d’éssers hagi estat alliberat, no podrem pensar, en veritat, que ni un sol ésser hagi estat alliberat. Perquè, Subhuti, si un bodhisattva creu en la idea d’un jo, d’una persona, d’un ésser, d’una vida, o d’una ànima, llavors no és un autèntic bodhisattva.
4. La perfecció de la generositat
-A més, Subhuti, quan els bodhisattves practiquen la generositat, no es basen en les aparences. És a dir que practiquen la generositat sense basar-se en aspectes visuals, sons, olors, gustos, sensacions tàctils, o objectes mentals. Perquè si els bodhisattves practiquen la generositat sense basar-se en les aparences, el seu mèrit serà incalculable. Què creus, Subhuti: pots mesurar tot l’espai que s’estén cap a l’est?
-No, Honrat per tot el Món, no puc.
-Llavors, Subhuti, pots mesurar tot l’espai que s’estén en les quatre direccions cardinals, les quatre direccions intermèdies, el zenit i el nadir?
-No, Honrat per tot el Món, no puc.
-Bé, Subhuti, doncs de la mateixa manera, el mèrit aconseguit pels bodhisattves que practiquen la generositat sense basar-se en les aparences, és també tan immesurable com l’espai. Subhuti, els bodhisattves només cal que segueixin aquest ensenyament.
5. La insubstancialitat dels senyals
-Què creus, Subhuti: es pot reconèixer el Tathagata per mitjà de les seves marques corporals?
-No, Honrat per tot el Món. El Tathagata no pot ser reconegut per mitjà de cap senyal corporal. I per què no? Perquè quan el Tathagata parla de marques corporals, no hi ha en realitat marques corporals de què s’estigui parlant.
El Buda va dir: -Subhuti, quan ens quedem fixats en els senyals, creem una il•lusió. Si veus la insubstancialitat dels senyals, llavors veus el Tathagata.
6. La fe veritable
El Venerable Subhuti es va dirigir al Buda, i va dir: -Honrat per tot el Món: ¿en el futur hi haurà persones que sentin una fe veritable quan escoltin aquestes paraules?
El Buda va contestar: -No diguis això, Subhuti! Fins i tot en l’últim període de cinc-cents anys després de la mort del Tathagata, hi seguirà havent persones que observaran els preceptes morals i cultivaran el mèrit, persones que seran capaces de fer sorgir la fe en les seves ments i que prendran aquestes paraules com a veritables. Però has de saber que aquestes persones no hauran enfortit l’arrel del seu mèrit només amb un Buda, ni amb dos Budes, ni tres, ni quatre, ni cinc Budes, sinó que hauran conreat tota mena d’arrels meritòries, amb incomptables centenars de milers de Budes. N’hi haurà prou amb què aquestes persones escoltin aquests ensenyaments, perquè en un instant sorgeixi en elles una fe clara i pura. Subhuti, el Tathagata coneix i veu completament com aquests éssers sensibles obtenen aquests mèrits incomptables. Per què? Perquè aquests éssers sensibles ja no viuran en la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. No viuran en la idea de fenòmens, ni en la idea de no-fenòmens. Per què? Perquè si aquestes persones permetessin a les seves ments fixar-se i aferrar-se a aquestes idees, aleshores estarien aferrant-se a la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. Fins i tot, si s’aferressin als ensenyaments de Buda, s’aferrarien a la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. Per això no ens hem d’aferrar als dharmes, ni a la negació dels dharmes fenòmens. Aquesta és la raó per la qual, el Tathagata sempre diu que l’ensenyament es pot comparar amb una barca. Si fins i tot l’ensenyament ha de ser abandonat, encara més allò que no és l’ensenyament!
7. Res a obtenir, res a ensenyar
-Què creus, Subhuti: el Tathagata ha arribat a la completa i perfecta il•luminació suprema? I té el Tathagata algun ensenyament per exposar?
El Venerable Subhuti va respondre: -Honrat per tot el Món: segons entenc de les implicacions d’allò que el Buda ha explicat, no hi ha cap fenomen independent anomenat "completa i perfecta il•luminació suprema", que pugui ser obtingut. Com tampoc hi ha cap ensenyament independent que pugui ser explicat pel Tathagata. Per què? Perquè els ensenyaments exposats pel Tathagata no són susceptibles d’obtenció, ni d’explicació. No hi ha ni ensenyament ni no-ensenyament. Com pot ser això? Doncs perquè els savis il•luminats es distingeixen pels seus ensenyaments incondicionats.
8. El mèrit no té mèrit
-Què creus, Subhuti? Si una persona omplís els bilions de mons amb les set pedres precioses, i els lliurés tots com una ofrena, obtindria un gran mèrit?
Subhuti respongué: -Extremadament gran, honrat per tot el Món! Per què? Perquè aquest mèrit està més enllà del mèrit i del no mèrit, per això el Tathagata diu que aquest mèrit és tan gran.
El Buda va continuar: -Per altra banda, si algú rebés i retingués en la memòria encara que només fossin quatre línies d’aquest discurs, i les ensenyés i les expliqués als altres, el seu mèrit seria superior. Per què? Perquè, Subhuti, tots els budes i l’ensenyament sobre el complet i perfecte despertar suprem emanen d’aquest discurs. Perquè l’ensenyament de Buda expressat en paraules, Subhuti, ja no és l’ensenyament del Buda.
9. Les realitzacions no són absolutes
-Què penses, Subhuti? ¿El practicant que ha entrat en el corrent de la vida santa, es diu a si mateix: "Jo he obtingut el fruit d’aquell que ha entrat en el corrent"?
Subhuti respongué: -No, Honrat per tot el Món. Per què no? Perquè, en realitat, no hi ha tal corrent on entrar. Quan hom deixa d’aferrar-se a formes, sons, olors, sabors, sensacions tàctils i objectes mentals, diem que ha entrat en el corrent.
-Què penses, Subhuti? ¿El practicant a qui només l’espera un renaixement més, es diu a si mateix: "Jo he obtingut el fruit del que només torna una vegada més"?
Subhuti respongué: -No, Honrat per tot el Món. Per què no? Perquè “el que només torna una vegada més” no és més que un nom, en realitat no s’entra ni se surt de l’existència, i a qui comprèn això se l’anomena "el que només torna una vegada més".
-Què penses, Subhuti? ¿El practicant que mai més renaixerà, es diu a si mateix: "Jo he obtingut el fruit del que no torna"?
Subhuti respongué: -No, Honrat per tot el Món. Per què no? Perquè el que no torna, en realitat no posseeix tal cosa com no tornar. Per això se l’anomena “el que no torna.”
-Què penses, Subhuti? ¿Un sant es diu a si mateix: "Jo he obtingut el fruit de la santedat"?
Subhuti respongué: -No, Honrat per tot el Món. Per què no? Perquè, en realitat no hi ha cosa tal a la qual es digui "un sant". Honrat per tot el Món, si un sant albergués el pensament que ha assolit el fruit de la santedat, necessàriament significaria que encara s’aferra a la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. L’Honrat per tot el Món ha declarat que entre els homes sants, jo destaco en la pràctica de l’absorció meditativa, per estar assegut en la solitud del bosc, alliberat de les passions. Però jo no penso: "Tal sóc jo, el sant que està alliberat de les passions". Si mai jo hagués tingut aquest pensament: "Tal sóc jo, el sant que està alliberat de les passions", l’Honrat per tot el Món no hauria dit de mi: "Subhuti sobresurt entre aquells que troben la felicitat practicant l’absorció meditativa, asseguts en la solitud del bosc". Perquè no hi ha res que sigui practicat per Subhuti, per tant sóc anomenat: "Subhuti, aquell que troba la felicitat practicant l’absorció meditativa, assegut en la solitud del bosc".
10. Fer sorgir l’esperit del despertar
El Buda va dir: -Què penses, Subhuti? Quan, en el passat, el Tathagata va practicar amb el Buda Dipamkara, va obtenir alguna cosa d’ell?
Subhuti respongué: -No, Honrat per tot el Món. Quan en el passat el Tathagata va practicar amb el Buda Dipamkara, en realitat no va obtenir res d’ell.
-Què penses, Subhuti? ¿Els bodhisattves guarneixen les terres de Buda amb els seus actes virtuosos?
-No, Honrat per tot el Món. Per què? Perquè els actes virtuosos no són actes virtuosos, tan sols se’ls anomena "actes virtuosos".
-Per tant, Subhuti, tots els bodhisattves i mahasattves han de fer sorgir una ment pura que no s’aturi en les formes, sons, olors, sabors, ni objectes tangibles, ni dharmes. Han de fer sorgir una ment pura que no s’estanqui en res. Subhuti, és com si algú tingués un cos tan gran com la muntanya Sumeru. Què creus, Subhuti, diries que té un cos gran?
Subhuti respongué: -Molt gran, Honrat per tot el Món. Per què? El Buda en diu ser no cos, en podem dir, per tant, un gran cos.
11. Els mèrits de memoritzar i difondre aquest discurs
-Què penses, Subhuti? Si cada un dels grans de sorra del Ganges contingués al seu torn el seu propi riu Ganges, serien nombrosos els grans de sorra continguts en tots aquests rius Ganges?
Subhuti respongué: -Extremadament nombrosos, Honrat per tot el Món. Si fins i tot el nombre dels rius Ganges fos incomptable, molt més ho serien els grans de sorra de tots ells!
-Subhuti, et declararé una veritat. Si per cada gra de sorra de tots aquests rius Ganges, un home o dona omplís el bilió de mons amb les set pedres precioses, i els donés en ofrena, acumularia gran mèrit?
Subhuti contestà: -Extremadament gran, Honrat per tot el Món.
Llavors el Buda va declarar: -No obstant això, Subhuti, si un home o dona escolta i reté en la memòria encara que siguin quatre línies d’aquest discurs, i les ensenya i explica als altres, el mèrit resultant serà infinitament mes gran.
12. Honrar el lloc d'exposició d'aquest discurs
-A més, Subhuti, si una persona recita en algun lloc, encara que només siguin quatre línies d’aquest discurs, aquest lloc haurà de ser venerat com si fos un santuari del Buda, i serà beneït per tots els déus, homes i titans. I més encara si algú pot escoltar-lo i memoritzar-lo tot, i ensenyar-lo i explicar-lo sencer als altres! Subhuti, hauries de saber que tal persona acompleix el més gran dels dharmes. Perquè allà on és exposat, hi ha el Buda, o un dels seus deixebles. En aquest lloc hi hauries de fer reverències i oferir-hi flors i encens.
13. Denominació i recepció del discurs
Llavors Subhuti es va dirigir al Buda i li va preguntar: -Honrat per tot el Món, amb quin nom s’hauria de conèixer aquest discurs i com l’hauríem d’escoltar i memoritzar?
El Buda va respondre: -Subhuti, aquest discurs s’hauria de conèixer com "La perfecció de la saviesa que talla com un diamant". Si us plau, utilitzeu aquest nom, i escolteu i memoritzeu aquest ensenyament d’acord amb el seu nom. Per què? Perquè la perfecció de la saviesa ha estat descrita pel Tathagata com a no perfecció de la saviesa, per això l’anomenem la perfecció de la saviesa.
-Què penses Subhuti? Ha donat el Tathagata algun ensenyament?
Subhuti respongué al Buda: -Honrat per tot el Món, el Tathagata no ha donat cap ensenyament.
-Què penses Subhuti? ¿Serien nombroses les partícules contingudes en un bilió de mons?
Subhuti respongué: -Molt nombroses, Honrat per tot el Món!
-Subhuti, el Tathagata descriu totes aquestes partícules com a no partícules, per això se les anomena partícules. I encara més, el Tathagata diu que tots aquests anomenats mons, són no mons, per això els anomenen mons. Què penses, Subhuti? Es pot conèixer el Tathagata per les seves trenta-dues marques corporals?
El Venerable Subhuti respongué: -No, Honrat per tot el Món, al Tathagata no se’l pot conèixer per aquestes trenta-dues marques corporals. Per què? Perquè el Tathagata ha explicat que les trenta-dues marques corporals són les no trenta-dues marques corporals, per això se les anomena les trenta-dues marques corporals.
-Subhuti, si un home o dona dediqués tantes vides com grans de sorra hi ha al Ganges a realitzar actes de generositat, i si, d’altra banda, una altra persona rebés i retingués en la seva memòria encara que només fossin quatre línies d’aquest discurs, i les ensenyés i expliqués als altres, el mèrit d’aquesta última seria molt superior.
14. Més enllà del les característiques dels fenòmens
Aleshores Subhuti, havent escoltat aquest discurs, va tenir una profunda comprensió interior del seu significat. Es va commoure fins a saltar-li les llàgrimes, i va dirigir-se al Buda d’aquesta manera:
-Oh! Honrat per tot el Món, en veritat és una cosa summament preciosa que hagueu pronunciat aquest discurs tan profund. Des que fa temps es va obrir el meu ull de la saviesa, mai abans havia tingut accés a una explicació semblant. Honrat per tot el Món, si algú és capaç d’escoltar aquest discurs, purificar la seva fe, i comprendre el significat veritable de les marques de les coses, hauríem de saber que aquesta persona ha creat el mèrit més extraordinari. Honrat per tot el Món, la marca és veritablement una no marca, per això el Tathagata l’anomena veritable marca. Honrat per tot el Món, havent escoltat avui l’ensenyament d’aquest discurs, no em resulta difícil comprendre adequadament el seu significat. Però en èpoques futures, durant els següents cinc-cents anys, si hi hagués algú capaç d’escoltar aquest meravellós discurs, de rebre’l i retenir-lo en la memòria, amb fe i comprensió, certament seria una persona extraordinària. Per què? Perquè aquesta persona no s’aturaria en la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, o d’un temps de vida. I per què? Perquè la idea d’un si mateix no és una idea. Així mateix, la idea d’una persona, la idea d’un ésser sensible, la idea d’un temps de vida, tampoc són idees. I per què? Perquè aquells que han superat tot aferrament a les idees són anomenats budes.
El Buda va dir a Subhuti: - Sí, sí, és tal com dius! Hauries de saber que si algú escolta aquest ensenyament i no s’espanta, ni té por, és perquè es tracta d’una persona extraordinària. I per què? Perquè, Subhuti, quan el Tathagata parla de la perfecció última, en realitat no és la perfecció última, només se l’anomena la perfecció última. Subhuti, de la mateixa manera, el Tathagata ensenya que el que es coneix com la perfecció de la paciència, no és la perfecció de la paciència, només és un nom. Per què? Perquè, Subhuti, quan en una vida anterior, el rajà de Kalinga va tallar el meu cos a trossos, jo ja no vivia en la idea d’un mi mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. Per què? Perquè en aquell temps, quan els meus membres van ser amputats, tros a tros, si jo m’hagués identificat a aquests distincions, m’haurien sorgit sentiments de còlera i mala voluntat cap al rajà.
Subhuti, també recordo que, fa molt de temps, vaig ser un asceta que va practicar la paciència durant cinc-centes vides. Jo aleshores ja era lliure de les idees d’un mi mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. Per tant, Subhuti, els bodhisattves haurien d’alliberar-se de totes les idees, i fer sorgir en ells la ment que aspira al complet i perfecte despertar suprem. És més, haurien de fer sorgir aquesta ment que no s’atura en les formes, sons, olors, sabors, sensacions tàctils o objectes mentals. Haurien de fer sorgir la ment pura que no s’atura en res. Per això, el Tathagata ensenya que la ment del bodhisattva no hauria de viure en la forma quan practica la generositat. Subhuti, quan els bodhisattves volen beneficiar tots els éssers sensibles, han de practicar la generositat d’aquesta manera. De la mateixa manera que el Tathagata declara que totes les marques no són marques, també declara que tots els éssers sensibles no són en realitat éssers sensibles. Subhuti, el Tathagata parla amb veracitat, parla d’acord a la realitat, parla de les coses tal com són. I no parla amb falsedat, ni per enganyar a les persones. Subhuti, si es pot dir que el Tathagata ha donat un ensenyament, aquest ensenyament no té ni veracitat, ni falsedat. Subhuti, si un bodhisattva practica la generositat governat pels dharmes, és com una persona que camina a les palpentes enmig de les tenebres. Si un bodhisattva practica la generositat sense estar governat pels dharmes, és com una persona amb els ulls ben oberts, que camina a plena llum del dia; per a ell tota mena de formes i colors són clarament visibles. Subhuti, si en un temps futur hi ha homes i dones capaços de rebre, retenir i recitar aquest discurs en la seva totalitat, llavors, en virtut de la seva saviesa búdica, el Tathagata els veurà i reconeixerà completament, mentre cada un d’ells obtindrà el fruit incommensurable i il•limitat del seu mèrit.
15. El mèrit de transmetre aquest ensenyament
-Subhuti, si, d’una banda, al matí, un home o dona fa tants actes d’abnegada generositat com grans de sorra hi ha al Ganges, i ho repeteix a la tarda i a la nit, i continua així durant innombrables eons, i si, d’altra banda, algú escolta l’ensenyament d’aquest discurs amb el cor ple de fe i sense dubtes, el mèrit d’aquest últim serà molt superior al del primer. I encara més en el cas d’una persona que el copia, se l’aprèn, el recita i l’explica als altres! Resumint, Subhuti: el mèrit que comporta aquest discurs és inconcebible, immesurable, il•limitat. El Tathagata ha brindat aquest ensenyament en benefici dels iniciats al Gran Vehicle, el Vehicle Suprem. Tots aquells que puguin escoltar i memoritzar aquest ensenyament, estudiar-lo, recitar-lo i ensenyar-lo als altres, seran vistos i reconeguts clarament pel Tathagata, mentre arriben a un perfeccionament de mèrit inconcebible, immesurable i il•limitat. Aquestes persones són, de fet, les transmissores del complet i perfecte despertar suprem del Tathagata. I per què? Perquè, Subhuti, aquells que s’acontenten amb ensenyaments inferiors estan aferrats a la idea d’un si mateix, la idea d’una persona, la idea d’un ésser sensible, i la idea d’un temps de vida. Aquestes persones no són capaces d’escoltar, comprendre, i explicar aquest discurs als altres. Subhuti, on sigui que es faci present aquest discurs, tots els déus, homes i titans vindran i faran les seves ofrenes. Hauries de saber que tal lloc és tan sagrat com un santuari, i que tothom l’hauria de venerar, rendir-li els seus respectes, i circumval•lar-lo mentre escampa al seu voltant ofrenes de flors i encens.
16. La purificació pel sofriment
-A més, Subhuti, si es dóna el cas que els homes i dones que memoritzen i reciten aquest discurs són ridiculitzats per altres, aquest destí miserable és el resultat inevitable de faltes comeses per aquestes persones en vides anteriors. I pel fet de patir actualment aquestes desgràcies, els efectes i conseqüències del seu passat seran dissolts per aquest mateix destí, i sorgirà en ells l’esperit del despertar. Subhuti, recordo que en el passat infinitament remot, abans del temps del Buda Dipamkara, em vaig trobar amb vuitanta-quatre mil bilions d’incomptables budes, i que a tots ells vaig fer ofrenes i els vaig servir sense excepció. Si en l’era final hi ha tan sols una persona capaç de rebre, retenir, estudiar i recitar aquest discurs, el seu mèrit serà cent vegades, cent bilions de vegades, no, un incalculable nombre de vegades més gran que aquell que vaig guanyar jo al servei de tots aquests budes. Subhuti, si hagués d’expressar amb justícia tot el mèrit que obtindrien els homes i les dones que escoltessin, memoritzessin i estudiessin aquest discurs a l’era final, hi hauria qui ho trobaria exagerat i no em creuria. Has de saber, Subhuti, que el significat d’aquest discurs està més enllà del concebible, igual que els mèrits derivats de la seva memorització i recitació.
17. Cap ensenyament permet assolir el despertar
Llavors, Subhuti es va dirigir al Buda i li va dir: -Honrat per tot el Món, si els homes i dones volguessin fer sorgir en ells l’aspiració al complet i perfecte despertar suprem, com haurien de viure i com haurien de conduir la seva ment?
El Buda va contestar a Subhuti: -Els homes i dones que vulguin fer sorgir en ells l’aspiració al complet i perfecte despertar suprem, haurien de fomentar decididament l’actitud de voler alliberar tots els éssers sensibles. Encara que quan tots els éssers sensibles hagin estat alliberats, de fet ni un sol d’ells haurà estat alliberat. Per què? Perquè, Subhuti, si un bodhisattva creu en la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible i d’un temps de vida, aleshores no és un bodhisattva. I per què? Perquè, Subhuti, en realitat no hi ha cap ensenyament per fer sorgir el complet i perfecte despertar suprem. Què penses, Subhuti? Quan el Tathagata era amb el Buda Dipamkara, va rebre algun ensenyament sobre com assolir el complet i perfecte despertar suprem?
-No, Honrat per tot el Món. Segons entenc el contingut de l’ensenyament del Buda, quan el Tathagata era amb el Buda Dipamkara no va rebre cap ensenyament sobre com assolir el complet i perfecte despertar suprem.
El Buda va dir: -Ben cert, Subhuti. En veritat no hi va haver cap ensenyament sobre l’assoliment del complet i perfecte despertar suprem! Subhuti, si hagués existit un ensenyament sobre com assolir el complet i perfecte despertar suprem, el Buda Dipamkara no hauria predit el meu assoliment de la budeïtat, en dir: "En el futur arribaràs a ser un Buda anomenat Shakyamuni". Precisament, pel fet de no transmetre’m cap ensenyament sobre l’assoliment del complet i perfecte despertar, el Buda Dipamkara va fer aquesta predicció sobre el meu assoliment de la budeïtat, en dir: "En el futur arribaràs a ser un Buda anomenat Shakyamuni". I per què? Perquè "Tathagata" significa "veure la realitat tal com és". Subhuti, per si de cas algú afirmés que el Tathagata ha assolit el complet i perfecte despertar suprem, jo et dic honestament que el Buda no ha adquirit cap idea o coneixement del complet i perfecte despertar suprem. Subhuti, el complet i perfecte despertar suprem assolit pel Tathagata no és vertader, ni fals. Per això tot el que ensenya el Tathagata és l’ensenyament del Buda. Subhuti, això que descrivim com tots el coneixements, no són tots els coneixements; només se’ls anomena tots els coneixements. Subhuti, podríem fer una comparació amb un cos humà gegant.
Subhuti va dir llavors: -L’Honrat arreu del Món ha declarat que el cos humà gegant que ha esmentat no és un cos gegant, només se l’anomena "un cos gegant".
-Subhuti, el mateix passa amb un bodhisattva. Si aquest proclama: "Jo alliberaré tots els innombrables éssers sensibles", ja no el podem considerar un bodhisattva. Per què? Perquè, Subhuti, de fet no existeix una condició com la del bodhisattva, ja que el Tathagata ensenya que els fenòmens no tenen un si mateix, una persona, un ésser sensible, o un temps de vida. Subhuti, si un bodhisattva afirmés: "Jo guarniré les terres de Buda amb els meus actes virtuosos", no el podríem considerar un bodhisattva. Per què? Perquè, Subhuti, el que el Tathagata anomena "guarnir les terres de Buda" no és realment guarnir; aquest és simplement el nom que se li dóna. Subhuti, si un bodhisattva comprèn la insubstancialitat de totes les coses, el Tathagata l’anomena veritablement “bodhisattva”.
18. Ment present, passada i futura
-Què penses, Subhuti? ¿Posseeix el Tathagata l’ull humà?
-Sí, Honrat per tot el Món. Ell el té.
-Què penses, Subhuti? ¿Posseeix el Tathagata l’ull diví?
-Sí, Honrat per tot el Món. Ell el té.
-Què penses, Subhuti? ¿Posseeix el Tathagata l’ull de la saviesa?
-Sí, Honrat per tot el Món. Ell el posseeix.
-Què penses, Subhuti? ¿Posseeix el Tathagata l’ull de la veritable llei?
-Sí, Honrat per tot el Món. Ell el posseeix.
-Què penses, Subhuti? ¿Posseeix el Tathagata l’ull del Buda?
-Sí, Honrat per tot el Món. Ell el té.
-Què penses, Subhuti? En parlar sobre els grans de sorra del riu Ganges, el Tathagata els anomena "grans de sorra", no és cert?
-Sí, Honrat per tot el Món, el Tathagata els anomena "grans de sorra".
-Què penses, Subhuti? Si cada un dels grans de sorra d’un riu Ganges contingués el seu propi riu Ganges, i si per cada un d’aquests grans de sorra en tots aquests rius Ganges hi hagués un món de Buda, serien molts els mons de Buda?
-Veritablement molts, Honrat per tot el Món!
Llavors el Buda va dir: -Subhuti, per molts que siguin els éssers vivents que habiten en tots aquests mons de Buda, el Tathagata és plenament conscient dels diferents pensaments de cada un d’ells. Per què? Perquè, Subhuti, res del que el Tathagata en diu "pensaments" són en realitat pensaments, només se’ls anomena "pensaments". Per què? Perquè, Subhuti, els pensaments passats no es poden retenir, els pensaments presents no es poden mantenir, i els pensaments futurs no es poden aprehendre.
19. Entrar en el reialme del Dharma
-Què penses, Subhuti? Si algú omplís el bilió de mons amb les set pedres precioses i els donés en ofrena, basant-se en aquestes causes i condicions, no obtindria aquesta persona un gran mèrit?
-Sí, Honrat per tot el Món, basant-se en aquestes causes i condicions, aquesta persona obtindria un mèrit molt gran.
-Subhuti, si aquest mèrit existís realment, el Tathagata no hauria dit que hi hagués obtenció d’un gran mèrit. És justament perquè aquest mèrit és inexistent que el Tathagata diu que aquest és un gran mèrit.
20. La il•lusió de les aparences
-Què penses, Subhuti? Es pot reconèixer el Buda veient la perfecció de la seva forma física?
-No, Honrat per tot el Món. No es pot conèixer el Buda veient la perfecció de la seva forma física. -Per què? Perquè el Tathagata explica la perfecció de la forma física com a no perfecció de la forma física; per això l’anomena la perfecció de la forma física.
-Què creus, Subhuti? Es pot reconèixer el Tathagata per la perfecció de les seves marques corporals?
-No, Honrat per tot el Món. Al Tathagata no se’l pot reconèixer per la perfecció de les seves marques corporals. Per què? Perquè aquesta perfecció de les marques ha estat explicada pel Tathagata com a no perfecció de les marques, per això s’anomena perfecció de les marques.
21. Ensenyar sense ensenyar
-Subhuti, no creguis que el Tathagata pensa que el que jo ensenyo és la veritat. No pensis mai una cosa així. Per què no? Perquè si algú diu que el Tathagata ensenya la veritat, de fet està calumniant el Buda per la seva incapacitat de comprendre el seu ensenyament. Subhuti, en qualsevol ensenyament de la veritat, no hi ha veritat que sigui ensenyable, només se l’anomena un ensenyament sobre la Veritat.
Escoltant això, el sagaç Subhuti va dirigir-se al Buda amb les següents paraules: -Honrat per tot el Món, en les èpoques futures hi haurà éssers sensibles que en escoltar aquest ensenyament trobaran la fe?
I el Buda va contestar: -Subhuti, ni hi haurà éssers sensibles, ni no hi haurà éssers sensibles. Per què? Subhuti, el Tathagata ha ensenyat que els éssers sensibles no són realment éssers sensibles, tan sols se’ls anomena éssers sensibles.
22. En despertar no s’obté res
Llavors Subhuti preguntà al Buda: -Honrat per tot el Món, quan els Budes arriben al complet i perfecte despertar suprem, és cert que en realitat no obtenen res?
-Així és, Subhuti. Pel que fa al complet i perfecte despertar suprem, jo no vaig obtenir ni la més mínima cosa. Per això se l’anomena el complet i perfecte despertar suprem.
23. Cultivar la virtut
-A més, Subhuti, això és així sense diferenciació, ni graduació. Per això se l’anomena el complet i perfecte despertar suprem. Quan algú deixa d’aferrar-se a la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible o d’un temps de vida, i cultiva totes les virtuts, llavors arriba al complet i perfecte despertar suprem. Subhuti, el Tathagata ensenya les virtuts com a no virtuts, per això les anomena virtuts.
24. El mèrit incomparable de transmetre aquest ensenyament
-Subhuti, si hi hagués una persona que acumulés les set pedres precioses en muntanyes equivalents a totes les muntanyes Sumeru del bilió de mons, i els donés en ofrena, i si hi hagués una altra persona que escoltés encara que només fossin quatre línies d’aquest discurs sobre la perfecció de la saviesa transcendental, les memoritzés, les recités i les expliqués a d’altres persones, el mèrit acumulat per aquell no arribaria a una centèsima part del d’aquest últim, ni tan sols a una bilionèsima part. De fet, cap metàfora numèrica podria descriure aquesta diferència de mèrit.
25. No hi ha éssers a qui portar a l’altra riba; no hi ha altra riba on portar els éssers
-Què creus, Subhuti? No creguis que el Tathagata pensa: “Jo vaig fer travessar tots els éssers sensibles a l’altra riba". No ho creguis, Subhuti. Per què? Perquè en realitat no hi ha éssers sensibles que siguin portats a l’altra riba pel Tathagata. Si hi hagués éssers sensibles que fossin portats a l’altra riba pel Tathagata, significaria que ell sosté la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida. Subhuti, quan el Tathagata es refereix a si mateix, en realitat no hi ha cap si mateix. No obstant això, la gent corrent entén això com si existís un si mateix. Subhuti, el Tathagata descriu la gent ordinària com a no gent ordinària, per això l’anomena gent ordinària.
26. Tractar de reconèixer el Buda per les seves marques físiques
-Què penses, Subhuti? Es pot reconèixer el Tathagata per les trenta-dues característiques corporals?
Subhuti contestà: -Sí, certament el Tathagata pot ser reconegut per mitjà de les trenta-dues marques corporals.
Llavors el Buda va dir: -Subhuti, si al Tathagata se’l pot reconèixer per les trenta-dues marques corporals, llavors qualsevol rei que fa girar la roda és igual que el Tathagata.
Subhuti va dir a continuació al Buda: -Honrat per tot el Món, si no entenc malament les paraules del Buda, no hauríem d’intentar reconèixer el Tathagata per mitjà de les trenta-dues marques corporals.
I Buda va respondre en vers:
El qui em cerca en el cos,
el qui em busca en la veu,
equivoca els seus passos a la via,
i no podrà veure mai el Tathagata.
27. El despertar no afirma ni nega les característiques dels fenòmens
-Subhuti, si creguessis que el Tathagata arriba al complet i perfecte despertar suprem, a causa de la perfecció de les seves marques corporals, aleshores, Subhuti, hauries de foragitar aquests pensaments. El Tathagata no arriba al complet i perfecte despertar suprem a causa de la perfecció de les marques corporals. D’altra banda, Subhuti, si creguessis que algú que fa sorgir el complet i perfecte despertar suprem, declara l’aniquilació de totes les característiques dels fenòmens, no hauries de tolerar aquests pensaments. Per què? Perquè la persona que fa sorgir l’aspiració al complet i perfecte despertar suprem, no declara l’aniquilació de totes les característiques dels fenòmens.
28. El bodhisattva no s’apropia dels mèrits
-Subhuti, si un bodhisattva omplís amb les set pedres precioses tants mons com grans de sorra hi ha al riu Ganges, i un altre bodhisattva comprengués la insubstancialitat dels fenòmens i perfeccionés la seva paciència, el mèrit i virtut d’aquest últim seria molt superior a la del primer. Per què, Subhuti? Perquè els bodhisattves no reben mèrit ni virtut.
Subhuti va dir al Buda: -Honrat per tot el Món, com és que els bodhisattves no reben mèrit ni virtut?
-Subhuti, el mèrit i la virtut generats pels bodhisattves no són per a que ells les rebin i cobegin. Per això dic que no reben mèrit ni virtut.
29. El Tathagata ni ve ni se’n va
-Subhuti, si algú digués que el Tathagata ve o se’n va, seu o s’estira, aquesta persona no comprèn el sentit del meu ensenyament. Per què? Perquè el Tathagata no ve d’enlloc, ni va enlloc. Per això se l’anomena Tathagata.
30. Els fenòmens compostos o condicionats
-Què penses, Subhuti? Si un home o dona reduís a partícules minúscules el bilió de mons, serien nombroses les partícules minúscules resultants?
Subhuti contestà: - Molt nombroses, Honrat per tot el Món! Per què? Perquè si aquestes partícules minúscules tinguessin existència real, el Buda no s’hauria referit a elles com a partícules minúscules. Per què? El Buda ha parlat de les nombroses partícules minúscules com a no nombroses partícules minúscules, per això les anomena nombroses partícules minúscules. A més, Honrat per tot el Món, el Tathagata descriu el bilió de mons, com a no mons, per tant els anomena mons. Per què? Perquè si aquests mons existissin substancialment, ho farien com a fenòmens compostos. El Tathagata ensenya que els fenòmens compostos no són fenòmens compostos, per això se’ls anomena fenòmens compostos. Subhuti, un fenomen compost és una cosa inefable. Només la gent immadura s’aferra a aquests fenòmens.
31. No aferrar-se a les característiques dels fenòmens
-Què penses, Subhuti? Si algú afirmés que el Tathagata ensenya la idea d’un si mateix, d’una persona, d’un ésser sensible, d’un temps de vida, diries que aquesta persona té una correcta comprensió del sentit del seu ensenyament?
-No, Honrat per tot el Món, aquesta persona no comprendria el sentit de l’ensenyament del Tathagata. Per què? Perquè el que l’Honrat per tot el Món ha explicat com la idea d'un si mateix, d'una persona d'un ésser sensible, d'un temps de vida, en realitat no és la idea d'un si mateix, d'una persona d'un ésser sensible, d'un temps de vida, aquesta és només una forma de parlar.
Després el Buda va dir: -Subhuti, aquells que fan sorgir en ells l’esperit del despertar suprem haurien de pensar així, discernir així, i creure i comprendre així tots els fenòmens, i no haurien d’aferrar-se a les característiques dels fenòmens. Subhuti, el Tathagata ha parlat de les característiques de tots els fenòmens com a no-característiques dels fenòmens, per això les anomena característiques dels fenòmens.
32. L'engany de les aparences
-Subhuti, si hi hagués una persona que agafés tota la quantitat de les set pedres precioses que hi ha hagut en innombrables, incomptables móns i la donés en ofrena, i si hi hagués també algun home, o dona, que fes sorgir en ell l’esperit del despertar, i aprengués encara que només fossin quatre línies d’aquest discurs, i les memoritzés, les recités i les expliqués a altres, el mèrit d’aquesta última persona seria molt superior al de la primera. Ara bé, de quina manera hauria d’explicar-ho als altres? Desaferrat de les aparences, no aferrant-se a les característiques, veient les coses tal com són, equànime. I per què? Perquè:
Tots els fenòmens compostos són com
un somni, una il•lusió, una bombolla, una ombra;
com la rosada, o com el llampec.
Així és com ho hauries d’entendre.
Després d’haver escoltat pronunciar aquest discurs al Buda, el venerable Subhuti, tots els altres monjos i monges, laics i laiques, tots els mons dels déus, els homes i els titans, es van omplir de fe i gran goig, i es van comprometre a memoritzar, reverenciar i practicar amb diligència aquests ensenyaments.
 Sutra del Diamant de Dojo Zen Barcelona Kannon està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons |
|
|
|
B. Textos Zen >
1.Sutra Diamant |